Capsula Virgin Hyperloop
La capsula de Virgin Hyperloop abans l'ensag de novembre de 2020

En novembre de 2020 e pel primièr còp, de personas posquèran « viatjar » mercés a un iperlop. Es la societat Virgin Hyperloop basada als Estat Unit que realizèt aquesta performança.

Après de centenats d'ensages sens passatgièrs, la societat se deviá de passar a l'estapa seguenta.

Lo 8 de novembre doas personas foguèron embarcadas dins la capsula de l'iperlop per un ensag : Josh Giegel, cofondator de Virgin Hyperloop, e Sara Luchian, responsabla de « l'experiéncia » passatgièrs.

L'ensag se faguèt dins lo tube experimental DevLoop en Nevada. Aviá per objectiu de provar la fisabilitat del sistèma. Tot s'es plan passat.

An percorut 500 mètres en 15 segondas. Lor velocitat maximala foguèt de 172,8 km/h.

Las capsulas que preveson de construïr deurián poder conténer un vintenat personas.

Aquel ensag permet de posicionar clarament Virgin Hyperloop a la poncha dels desvolopaments que son en cors de pel mond per fin de mestrejar aquesta nòva tecnologia.

Los dos concurents, Hyperloop Transportation Technologies (HTT) present a Tolosa, e lo canadian TransPod que se desvolopa notadament a Lemòtges, ne son pas a aquel punt dins lors desvolopaments.


Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.