L'ERO
L'ERO tal qu'imaginat per son conceptor © Airbus

Lo veïcul que tornarà los escapolons del sòl marcian serà concebut e fabricat a Tolosa

La societat Airbus es estada causida per L'ESA (European Space Agency) per tornar menar sus Tèrra d'escapolons del sòl marcian.

La societat serà responsabla de la concepcion e de la realizacion del çò dich ERO (Earth Return Orbiter) dins l'encastres de la mission MSR (Mars Sample Return) bailejada per l'ESA e la NASA.

L'anóncia es estada facha lo 14 d'octobre de 2020. L'astronau sarà fabricada a Tolosa.

Lo robòt que permetrà d'amassar las ròcas serà el tanben concebut e fabricat per Airbus a per nom SFR (Sample Fetch Rover).

La mission Mars Sample Return de cinc ans deu debutar en 2026. La fusada emplegada pel mandadís serà una Ariane 6.


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.