Thomas Pesquet - Mission Proxima
Thomas Pesquet al dintre de l'ISS del temps de sa primièra mission © ESA

Segonda mission per Thomas Pesquet

Divendres 23 d'abril de 2021 Thomas Pesquet deu jónher l'ISS (International Space Station). Aquò serà son segon viatge dins l'espaci.

« La fusada es prèsta, lo vaissèl tanben... » anoncièt l'astronauta lo diluns 19 d'abril.

Lo veïcul que permetrà a Thomas Pesquet e a sos tres companhs, dos americans, Megan Mc Arthur e Shane Kimbrough, e un Japonés Akihiko Hoshide, de jónher l'orbita bassa serà la capsula Crew Dragon de SpaceX. Aquesta mission es dicha Alpha.

L'astronauta de l'ESA (European Space Agency) passèt ja un long moment dins l'estacion, de novembre de 2016 a junh de 2017, per la mission Proxima.

Aquel novèl sojorn es previst per siès meses. Aqueste còp l'europèu de 43 ans, serà, en fin de mission, comandant de la còla embarcada.

A per mission d'efectuar divèrsas experiéncias scientificas.

*

Article modificat lo 23/04/2021. Lo vòl èra inicialament previst pel 22/04/2021.


Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.