Thomas Pesquet - Mission Proxima
Thomas Pesquet al dintre de l'ISS del temps de sa primièra mission © ESA

Segonda mission per Thomas Pesquet

Divendres 23 d'abril de 2021 Thomas Pesquet deu jónher l'ISS (International Space Station). Aquò serà son segon viatge dins l'espaci.

« La fusada es prèsta, lo vaissèl tanben... » anoncièt l'astronauta lo diluns 19 d'abril.

Lo veïcul que permetrà a Thomas Pesquet e a sos tres companhs, dos americans, Megan Mc Arthur e Shane Kimbrough, e un Japonés Akihiko Hoshide, de jónher l'orbita bassa serà la capsula Crew Dragon de SpaceX. Aquesta mission es dicha Alpha.

L'astronauta de l'ESA (European Space Agency) passèt ja un long moment dins l'estacion, de novembre de 2016 a junh de 2017, per la mission Proxima.

Aquel novèl sojorn es previst per siès meses. Aqueste còp l'europèu de 43 ans, serà, en fin de mission, comandant de la còla embarcada.

A per mission d'efectuar divèrsas experiéncias scientificas.

*

Article modificat lo 23/04/2021. Lo vòl èra inicialament previst pel 22/04/2021.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.