Thomas Pesquet - Mission Proxima
Thomas Pesquet al dintre de l'ISS del temps de sa primièra mission © ESA

Segonda mission per Thomas Pesquet

Divendres 23 d'abril de 2021 Thomas Pesquet deu jónher l'ISS (International Space Station). Aquò serà son segon viatge dins l'espaci.

« La fusada es prèsta, lo vaissèl tanben... » anoncièt l'astronauta lo diluns 19 d'abril.

Lo veïcul que permetrà a Thomas Pesquet e a sos tres companhs, dos americans, Megan Mc Arthur e Shane Kimbrough, e un Japonés Akihiko Hoshide, de jónher l'orbita bassa serà la capsula Crew Dragon de SpaceX. Aquesta mission es dicha Alpha.

L'astronauta de l'ESA (European Space Agency) passèt ja un long moment dins l'estacion, de novembre de 2016 a junh de 2017, per la mission Proxima.

Aquel novèl sojorn es previst per siès meses. Aqueste còp l'europèu de 43 ans, serà, en fin de mission, comandant de la còla embarcada.

A per mission d'efectuar divèrsas experiéncias scientificas.

*

Article modificat lo 23/04/2021. Lo vòl èra inicialament previst pel 22/04/2021.


Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.