Lo modul Nauka o MLM
Lo modul Nauka o MLM estacat a l'ISS

Lo 29 de julhet de 2021 lo modul scientific rus Nauka, tanben designat pel sigle MLM, s'es amarrat a l'ISS.

Un problèma susvenguèt qualques temps après : los motors del nòu modul se son alucats çò que provoquèt una mesa en rotacion de l'estacion de 540°.

Lo problèma es estat rapidament corregit e l'estacion es estada reposicionada.

Lo modul Nauka de 20 tonas per un volum interior de 70 m3 es un laboratòri espacial. Ven en plaça del pichon Pirs en fin de vida que s'es destacat abans de se venir destruïre dins l'atmosfèra terrèstra.

Aquel element novèl permetrà als astronautas d'aver mai d'espaci per viure e trabalhar.

Es l'agéncia espaciala russa Roscosmos qu'èra responsabla de sa fabricacion e de sa mesa en plaça.


Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.