Megane E-Tech
Megane E-Tech © Renault

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Lo prètz de basa anonciat per una Megane E-Tech EV40, modèl lo mens car, serà de 35 200 èuros. Lo bònus ecologic essent de 6 000 èuro se podrà crompar a 29 200 èuros.

Aquesta EV40 aurà una poténcia de 130 cavals (96 kW) e una batariá de 40 kWh per 300 km d'autonomia.

La version EV60 propausarà fins a 470 km d'autonomia per una batariá de 60 kWh e una poténcia de 220 cavals (160 kW). Lo prètz per aquel modèl s'amontarà a 40 200 èuros.

Renault foguèt un dels primièrs constructors a propausar a la venda un veïcul electric, la Zoé. Tardèt a propausar d'autres veïculs. En 2022 amb la Megane seràn simplament disponibles la Zoé, la Twingo e lo Kangoo electric. L'electrificacion de sos produches sembla pas prioritària pel constructor.

Lo cambiament tecnic que representa lo passatge dels motors a explosion vèrs la propulcion electrica podriá ben veire lo païsatge de l'industria automobila cambiar d'a fons e los grands d'ièr venir los pichons de deman.


Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.