Megane E-Tech
Megane E-Tech © Renault

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Lo prètz de basa anonciat per una Megane E-Tech EV40, modèl lo mens car, serà de 35 200 èuros. Lo bònus ecologic essent de 6 000 èuro se podrà crompar a 29 200 èuros.

Aquesta EV40 aurà una poténcia de 130 cavals (96 kW) e una batariá de 40 kWh per 300 km d'autonomia.

La version EV60 propausarà fins a 470 km d'autonomia per una batariá de 60 kWh e una poténcia de 220 cavals (160 kW). Lo prètz per aquel modèl s'amontarà a 40 200 èuros.

Renault foguèt un dels primièrs constructors a propausar a la venda un veïcul electric, la Zoé. Tardèt a propausar d'autres veïculs. En 2022 amb la Megane seràn simplament disponibles la Zoé, la Twingo e lo Kangoo electric. L'electrificacion de sos produches sembla pas prioritària pel constructor.

Lo cambiament tecnic que representa lo passatge dels motors a explosion vèrs la propulcion electrica podriá ben veire lo païsatge de l'industria automobila cambiar d'a fons e los grands d'ièr venir los pichons de deman.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.