Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024
Recuperacion del booster Super Heavy B12 lo 13 d'octobre de 2024 © SpaceX

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Doas causas èran esperadas : recuperar lo booster Super Heavy B12 e reüssir a tornar menar l'astronau Starship S30 sul lòc convengut amb una bona precision.

Los engeniaires de SpaceX capitèran suls dos punts.

Los motors per la partença de la fusada se son totes alucats. Qualques minutas après, la deseparacion entre lo booster e lo Starship se faguèt sens problèma. Lo booster puèi, tornèt enré per se pausar delicatament coma previst sul site d'ont èra partir.

Lo Starship de son costat contunhèt son camin. Montèt a mai de dos cents quilomètres de naut. Son vòl durèt mai d'una mièja ora. Enfin se venguèt pausar dins l'ocean Indian. Exactament ont aquò èra previst e d'un biais perfièchament contrarotlat.

Lo Starship S29 sofriguèt pendent lo quatren vòl d'ensag al mes de junh. Sa proteccion termica èra insufisenta. Las modificacions aportadas semblan d'aver melhorada la resisténcia dels Starships. L'armatura del S30 sofriguèt mens dels temps de son intrada dins l'atmosfèra terrèstra lo 13 d'octobre.

Manca encara per que lo duo Super Heavy, Starship, siá operacional de recuperar l'astronau.

Aquel cinquen ensag confirma la superioritat de SpaceX al nivèl internacional per las mesas en orbitas, bassa o lonhdana, al còp de cargas leugièras, pesugas, de capsulas o, deman, d'astronaus coma lo Spaceship. Sa superioritat es notadament deguda al fach que pòt recuperar los boosters e aital far mermar los còstes de produccion de las fusadas.

L'entrepresa dubrís la via a una exploracion del sistèma solar d'un tipe novèl. Non pas simplament mercés a de sondas espacialas mas via la preséncia in situ d'èssers umans. Es lo Starship que causiguèt la NASA per la mission Artemis que deu tornar menar d'astronautas sus la Luna dins las annadas que venon.

Elon Musk, que dirigís SpaceX, pensa a la planeta Mars dempuèi la debuta. Lo Starship que desvolopa a clarament per vocacion de venir l'aparelh de transit pels umans e per las merças entre la Tèrra e Mars. L'ensag del 13 d'octobre de 2024 dubrís la via.

De notar que SpaceX trabalha tanben al desvolopament dels apleches necessaris a las comunicacions amb lo desvolopament del sistèma Starlink : comunicacion d'una astronau a l'autra e entre las astronaus e lo sòl terrian.

*

Super Heavy Raptors

Lo Starship S30 intra dins l'atmosfèra lo 13 d'octobre de 2024 © SpaceX

*

Super Heavy Raptors

Los motors Raptor del Super Heavy B12 del temps de la partença de la fusada © SpaceX


Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.