Mercedez classa S
Dempuèi 2022 las Mercedes classa S pòdon èsser equipadas d'una ajuda de nivèl 3

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

De proposicions deurián èsser fachas per la Comission Europèa abans la fin del mes de setembre de 2022.

Los veïculs qu'auràn lo nivèl 4 d'autonomia se menaràn vertadièrament solet. Son pas prèstes encara a envasir las estradas mas los constructors, d'en pertot, trabalhan per permetre aquel tipe de desplaçament novèl.

Lo trabalh debutat per la Comission a per objectiu d'anticipar lor arrivada sul mercat. De definir condrechament un quadre legal permetrà d'organizar las fasas d'experimentacion previstas abans la comercializacion de sistèmas plenaments foncionals.

Las errors umanas son responsablas a 95 % dels accidents e un contraròtle de la conducha per de mejans tecnics adaptats permetrà de far drasticament mermar la mortalitat.

I a siès nivèls de certificacion pels veïculs autonoms, de 0 a 5.

  • Lo nivèl 0 correspond a l'abséncia totala d'ajuda.
  • Lo nivèl 1 permet per exemple l'utilizacion de sistèmas d'ajudas per adaptar la velocitat.
  • Al nivèl 2 los veïculs podon prene en carga per exemple la trajectòria de la veitura. Li cal per aquò prene en compta son environament, legir las marcas sus la rota e las analizar.
  • Al nivèl 3 la maquina es autorizada a prene lo volant dins de situacions particularas : environament simple, circulacion a feble velocitat... Un menaire deu èsser present en cas que.
  • Al nivèl 4 lo veïcul comença de poder èsser vertadièrament considerat coma autonòm. Pòt menar dins quasi totes los environaments. La preséncia d'un menaire dins lo veïcul demòra necessària.
  • Al nivèl 5 los veïculs son d'a fons autonòms. Cap de preséncia umana es pas necessària. La maquina s'organiza soleta per anar d'un punt a un autre.

De veituras autonòmas de nivèl 3 son ja comercializadas. Son autonòms dins des condicions especificas, per exemple sus las autostradas, mas una preséncia umana darrièr lo volan es sempre necessària.

Las Tesla amb lor autopilòt donan als veïculs una autonomia de nivèl 2.


Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.