Mercedez classa S
Dempuèi 2022 las Mercedes classa S pòdon èsser equipadas d'una ajuda de nivèl 3

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

De proposicions deurián èsser fachas per la Comission Europèa abans la fin del mes de setembre de 2022.

Los veïculs qu'auràn lo nivèl 4 d'autonomia se menaràn vertadièrament solet. Son pas prèstes encara a envasir las estradas mas los constructors, d'en pertot, trabalhan per permetre aquel tipe de desplaçament novèl.

Lo trabalh debutat per la Comission a per objectiu d'anticipar lor arrivada sul mercat. De definir condrechament un quadre legal permetrà d'organizar las fasas d'experimentacion previstas abans la comercializacion de sistèmas plenaments foncionals.

Las errors umanas son responsablas a 95 % dels accidents e un contraròtle de la conducha per de mejans tecnics adaptats permetrà de far drasticament mermar la mortalitat.

I a siès nivèls de certificacion pels veïculs autonoms, de 0 a 5.

  • Lo nivèl 0 correspond a l'abséncia totala d'ajuda.
  • Lo nivèl 1 permet per exemple l'utilizacion de sistèmas d'ajudas per adaptar la velocitat.
  • Al nivèl 2 los veïculs podon prene en carga per exemple la trajectòria de la veitura. Li cal per aquò prene en compta son environament, legir las marcas sus la rota e las analizar.
  • Al nivèl 3 la maquina es autorizada a prene lo volant dins de situacions particularas : environament simple, circulacion a feble velocitat... Un menaire deu èsser present en cas que.
  • Al nivèl 4 lo veïcul comença de poder èsser vertadièrament considerat coma autonòm. Pòt menar dins quasi totes los environaments. La preséncia d'un menaire dins lo veïcul demòra necessària.
  • Al nivèl 5 los veïculs son d'a fons autonòms. Cap de preséncia umana es pas necessària. La maquina s'organiza soleta per anar d'un punt a un autre.

De veituras autonòmas de nivèl 3 son ja comercializadas. Son autonòms dins des condicions especificas, per exemple sus las autostradas, mas una preséncia umana darrièr lo volan es sempre necessària.

Las Tesla amb lor autopilòt donan als veïculs una autonomia de nivèl 2.


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».