Illustracion pel projècte Blade © Airbus

Melhorar las alas dels avions per esparnhar lo carburant

Airbus trabalha sus un novèl tipe d'alas per sos avions amb lo projècte Blade (Breakthrough laminar aircraft demonstration in Europe).

L'objectiu es de far mermar la consomacion de carburant e donc las emissions de CO2.

D'aparelhs son ja equipats amb aquelas alas Blade, espèran dins los angars de Tarmac Aerosave prèp de Tarba. Las fasas de tèst deurián debutar en setembre de 2017.

Aquelas alas son concebudas per melhor contrarotlar lo flux d'aire generat per la velocitat de l'avion. Limitar las perturbacions de l'escolament en ne fasent un flux natural laminar permet de demesir las perdas d'energia.

Airbus, sus aquel projècte, trabalha de cotria amb doas autras companhiás : lo suedés SAAB e lo britanic GKN Aerospace.

Los tèsts se faràn amb un A340-300 a Tolosa. 150 oras de vòl son previstas amb quicòm coma 40 sortidas.

Se las performanças son bonas, los estudis seràn perseguits amb per tòca una misa en produccion en 2030.

Aquelas recèrcas se fan dins l'encastre del projècte Clean Sky bailejat per L'Union Europèa.


Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.