L'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) ven de fisar a ArianeGroup un projècte de mission d'exploracion lunara. Aquela se deuriá complir abans 2025. Seriá seguida de vòls abitats.

L'anóncia es estada facha lo diluns 21 de genièr de 2019 per André-Hubert Roussel president executiu d'ArianeGroup.

Lo primièr objectiu es de definir la factabilitat d'aquela mission d'estudi. Per aquò far ArianeGroup trabalharà amb PTScientist e Space Applications Services doas entrepresas especializadas dins la concepcion de sistèmas e d'infrastructuras espacialas.

Son de definir, en particular, los biaises d'anar fins a la Luna, los mejans d'alunir e puèi de comunicar amb la Tèrra.

L'estudi que seriá puèi menada in situ deuriá segon David Parker, director de la seccion Exploracion Robotica e Umana de l'ESA, « dire dins quinas condicions l'explechacion de las ressorsas del sòl lunar podriá servir a provesir en aiga, oxigèn, carburan, etc. de missions d'exploracion espaciala d'autras planetas. Aquò permetriá d'esparnhar lor transpòrt dempuèi la Tèrra e aital de redusir los còstes. »

La decision d'efecturar aquela primièra mission robotizada deuriá èsser presa abans 2022 per una partença prevista abans 2025.

Al delà l'agéncia prevei d'organizar de vòls abitats e de bastir un basa lunara que seriá occupada de contunh per d'astronauts europèus.


MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.