L'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) ven de fisar a ArianeGroup un projècte de mission d'exploracion lunara. Aquela se deuriá complir abans 2025. Seriá seguida de vòls abitats.

L'anóncia es estada facha lo diluns 21 de genièr de 2019 per André-Hubert Roussel president executiu d'ArianeGroup.

Lo primièr objectiu es de definir la factabilitat d'aquela mission d'estudi. Per aquò far ArianeGroup trabalharà amb PTScientist e Space Applications Services doas entrepresas especializadas dins la concepcion de sistèmas e d'infrastructuras espacialas.

Son de definir, en particular, los biaises d'anar fins a la Luna, los mejans d'alunir e puèi de comunicar amb la Tèrra.

L'estudi que seriá puèi menada in situ deuriá segon David Parker, director de la seccion Exploracion Robotica e Umana de l'ESA, « dire dins quinas condicions l'explechacion de las ressorsas del sòl lunar podriá servir a provesir en aiga, oxigèn, carburan, etc. de missions d'exploracion espaciala d'autras planetas. Aquò permetriá d'esparnhar lor transpòrt dempuèi la Tèrra e aital de redusir los còstes. »

La decision d'efecturar aquela primièra mission robotizada deuriá èsser presa abans 2022 per una partença prevista abans 2025.

Al delà l'agéncia prevei d'organizar de vòls abitats e de bastir un basa lunara que seriá occupada de contunh per d'astronauts europèus.


Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.