L'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) ven de fisar a ArianeGroup un projècte de mission d'exploracion lunara. Aquela se deuriá complir abans 2025. Seriá seguida de vòls abitats.

L'anóncia es estada facha lo diluns 21 de genièr de 2019 per André-Hubert Roussel president executiu d'ArianeGroup.

Lo primièr objectiu es de definir la factabilitat d'aquela mission d'estudi. Per aquò far ArianeGroup trabalharà amb PTScientist e Space Applications Services doas entrepresas especializadas dins la concepcion de sistèmas e d'infrastructuras espacialas.

Son de definir, en particular, los biaises d'anar fins a la Luna, los mejans d'alunir e puèi de comunicar amb la Tèrra.

L'estudi que seriá puèi menada in situ deuriá segon David Parker, director de la seccion Exploracion Robotica e Umana de l'ESA, « dire dins quinas condicions l'explechacion de las ressorsas del sòl lunar podriá servir a provesir en aiga, oxigèn, carburan, etc. de missions d'exploracion espaciala d'autras planetas. Aquò permetriá d'esparnhar lor transpòrt dempuèi la Tèrra e aital de redusir los còstes. »

La decision d'efecturar aquela primièra mission robotizada deuriá èsser presa abans 2022 per una partença prevista abans 2025.

Al delà l'agéncia prevei d'organizar de vòls abitats e de bastir un basa lunara que seriá occupada de contunh per d'astronauts europèus.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.