Un dels telefonets de Crosscall en accion

Crosscall

La societat basada a Ais de Provença fabrica de telefonets a l'espròva dels terrens mai ostils.

Los aparelhs electronics son generalament concebuts per un usatge urban, aquí los engenhaires de Crosscall an dessenhats de telefòns adaptats als campèstre. Son estats pensats pels barrutlaires, los esportius o los que trabalhan en exterior.

Cyril Vidal dubriguèt lo talh sus aquel mercat en 2009 amb la creacion de Crosscall. L'entrepresa presenta los sieus produches dins mai de 20 000 botigas, dins un detzenat de país europèus.

La societat produsís de telefonets tradicionals o de smartfòns. En foncion dels modèls pòdon aver de camèras, un sistèma de geolocalizacion...

Lo prètz, pels aparelhs los mai simples, debuta a 59,90 èuros. Los telefòns nauts de gama pòdon costar mai de 600 èuros.

[Crosscall]


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.