Un dels telefonets de Crosscall en accion

Crosscall

La societat basada a Ais de Provença fabrica de telefonets a l'espròva dels terrens mai ostils.

Los aparelhs electronics son generalament concebuts per un usatge urban, aquí los engenhaires de Crosscall an dessenhats de telefòns adaptats als campèstre. Son estats pensats pels barrutlaires, los esportius o los que trabalhan en exterior.

Cyril Vidal dubriguèt lo talh sus aquel mercat en 2009 amb la creacion de Crosscall. L'entrepresa presenta los sieus produches dins mai de 20 000 botigas, dins un detzenat de país europèus.

La societat produsís de telefonets tradicionals o de smartfòns. En foncion dels modèls pòdon aver de camèras, un sistèma de geolocalizacion...

Lo prètz, pels aparelhs los mai simples, debuta a 59,90 èuros. Los telefòns nauts de gama pòdon costar mai de 600 èuros.

[Crosscall]


Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.