Lo CNES, agéncia espaciala francesa, trabalha al desvolopament d'un pichon veïcul reutilisable.

Nomat Callisto, naut d'un detzenat de mètres, lo sieu primièr vòl es previst per 2020. Deuriá far un pichon anar-tornar a trenta cinc quilomètres de nautor. Es estat concebut per èsser reutilizat cinc còps.

Las tecnologias necessàrias per produsir aquel tipe de fusadas son disponiblas dempuèi d'annadas e ja en foncion. La societat estatsunidenca SpaceX las emplega amb succès dempuèi 2015.

Lo programa Callisto a per objectiu d'obténer las competéncias necitas per que los industrials europèus posquan a l'avenir reutilizar las fusadas e far mermar los còstes de misa en orbita.

Debutat en 2015 lo programa Callisto, capdelat pel CNES, a per partenaris l'Agéncia espaciala alemanda (DLR) e l'agéncia espaciala japonesa (JAXA). Tres grops industrials participan al projècte : ArianeGroup, Air Liquide e Onera.

Un autre projècte mai ambiciós previst per èsser testat en 2025 es tanben en preparacion, a per nom Themis.


Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.