Lo CNES, agéncia espaciala francesa, trabalha al desvolopament d'un pichon veïcul reutilisable.

Nomat Callisto, naut d'un detzenat de mètres, lo sieu primièr vòl es previst per 2020. Deuriá far un pichon anar-tornar a trenta cinc quilomètres de nautor. Es estat concebut per èsser reutilizat cinc còps.

Las tecnologias necessàrias per produsir aquel tipe de fusadas son disponiblas dempuèi d'annadas e ja en foncion. La societat estatsunidenca SpaceX las emplega amb succès dempuèi 2015.

Lo programa Callisto a per objectiu d'obténer las competéncias necitas per que los industrials europèus posquan a l'avenir reutilizar las fusadas e far mermar los còstes de misa en orbita.

Debutat en 2015 lo programa Callisto, capdelat pel CNES, a per partenaris l'Agéncia espaciala alemanda (DLR) e l'agéncia espaciala japonesa (JAXA). Tres grops industrials participan al projècte : ArianeGroup, Air Liquide e Onera.

Un autre projècte mai ambiciós previst per èsser testat en 2025 es tanben en preparacion, a per nom Themis.


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.