solelh
Susfàcia del solelh © NSF

Son d'imatges d'una precision jamai obtengudas que venon d'èsser registradas mercés al telescòpi terrestre Daniel K. Inouye Solar Telescope (DKIST).

Bassat sus la montanha Haleakala de l'illa de Maui a Hawaii aqueste es estat concebut especialament per l'observacion del Solelh per fin de melhor comprene sa constitucion e sa dinamica.

La presentacion es estada facha per los cercaires lo 29 de genièr de 2020.

Se pòdon veire sus las fotografias las celulas en convencions que se forman a la susfàcia de l'astre. Fan mai o mens 1 000 km de diamètre e son en perpetuala evolucion : se forman, se desforman, apareisson o desapareisson en foncion dels movements que se crean a la surfaça de l'estela.

Los detalhs pus pichons que se pòdon veire mercés a aquel novèl telescòpi an una talha de qualques detzenas de quilomètres.

Aqueles estudis an per tòca de melhor comprene lo camp magnetic del solelh e son evolucion. Aquesta es ligat a la dinamica complexa del plasma a la susfàcia de l'astre.

Aquela metèo magnetica solara a d'impactes sus Tèrra. Es notadament responsabla de las auròras borealas que son sens dangièr, mas los poderoses oratges magnetic que se descadenan qualques còps, pòdon, eles, perturbar lo foncionament d'installacions electronicas e son pel moment de mai preveires.

 


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.