Infografic © Rolls-Royce/Reaction Engines

L'interès creisent en aeronautica per los mòdes de propulcion supersonic buta los ancians actors del sector a trabalhar cotria amb de novèls venguts de las tecnologias desruptivas.

Rolls-Royce constructor de motors d'avion plan conegut dempuèi d'annadas, anoncièt en agost de 2020 qu'anava far creise sos investiments dins la societat Reaction Engines.

Lo societat Reaction Engines es estada creada en 1989 per Alan Bond que cercava de desvolopar un motor a mand d'emplegar d'idrogèn coma carburant sens embarcar d'oxigèn coma aquò se far dins las fusadas classicas : l'oxigèn seriá pres dins l'aire. Un tal motor permetriá de poder jónher l'espaci simplament.

L'avion espacial sul qual trabalhavan se nommava lo Skylon. Per lo desvolopar concebèron lo motor : SABRE, acronim per Synergetic Air-Breathing Rocket Engine

Aquela ambicion de jónher l'espaci simplament via un aparelh de tipe « avion » menèt los engenhaires a desvolopar un dispositiu per frechir l'aire que pòt caufar a nauta velocitat fins a 1 000 °C.

Aquel tipe de tecnologia es indispensable per poder fabricar de motors foncionals a de velocitats de superioras a Mach 1. E es la mestreja per Reaction Engines de l'engenhiariá necessària qu'explica la collaboracion de las doas entrepresas e lo creis anonciat dels investiments de Rolls-Rolls que trabalha de son costat al desvolopament de sistèmas de propulcion a nauta velocitat, tant pel sector militar que civil.

De notar que Rolls-Royce trabalha tanben amb d'autres actors del sector : Boom Supersonic e Virgin Galactic.


Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.