Infografic © Rolls-Royce/Reaction Engines

L'interès creisent en aeronautica per los mòdes de propulcion supersonic buta los ancians actors del sector a trabalhar cotria amb de novèls venguts de las tecnologias desruptivas.

Rolls-Royce constructor de motors d'avion plan conegut dempuèi d'annadas, anoncièt en agost de 2020 qu'anava far creise sos investiments dins la societat Reaction Engines.

Lo societat Reaction Engines es estada creada en 1989 per Alan Bond que cercava de desvolopar un motor a mand d'emplegar d'idrogèn coma carburant sens embarcar d'oxigèn coma aquò se far dins las fusadas classicas : l'oxigèn seriá pres dins l'aire. Un tal motor permetriá de poder jónher l'espaci simplament.

L'avion espacial sul qual trabalhavan se nommava lo Skylon. Per lo desvolopar concebèron lo motor : SABRE, acronim per Synergetic Air-Breathing Rocket Engine

Aquela ambicion de jónher l'espaci simplament via un aparelh de tipe « avion » menèt los engenhaires a desvolopar un dispositiu per frechir l'aire que pòt caufar a nauta velocitat fins a 1 000 °C.

Aquel tipe de tecnologia es indispensable per poder fabricar de motors foncionals a de velocitats de superioras a Mach 1. E es la mestreja per Reaction Engines de l'engenhiariá necessària qu'explica la collaboracion de las doas entrepresas e lo creis anonciat dels investiments de Rolls-Rolls que trabalha de son costat al desvolopament de sistèmas de propulcion a nauta velocitat, tant pel sector militar que civil.

De notar que Rolls-Royce trabalha tanben amb d'autres actors del sector : Boom Supersonic e Virgin Galactic.


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».