Lo VoloCity de la societat Volocopter
Lo VoloCity de la societat Volocopter tal qu'imaginat

La societat Volocopter va ensajar son veïcul VoloCity en condicion realas. Es l'aerodròme de Pontoise en Illa de França qu'es estat causit per aquelas experimentacions que debrián debutar en junh de 2021.

L'aerodròme de Pontoise - Cormeilles-en-Vexin permetrà a l'industrial d'efectuar sos ensages en condicion reala. La zòna es parcialament urbanizada e aqueles aparelhs son prevists per volar dins d'environaments urbans, bastits e abitats.

Aeropòrt de París (ADP) gestionari del site desira de far d'aquel aerodròm un dels luòc privilegiat de tèst per totas las entrepresas que son a desvolopar aquel nòu mejan de transpòrt e s'aplica a metre a la disposicion del entreprenaires lo mejans necessaris sus plaça.

Al delà del veïcul e de son mòde d'envòl vertical son totas las infrastructuras aeroportuàrias que son concernidas per l'intrada dins l'espaci aerian d'aquel tipe d'aparelh pichon e notadament las que son ligadas a la gestion de l'espaci aerian.

Una de las questions que demòra pausada es aquela de la viabilitat d'aquel tipe de transpòrt que serà fòrça costós. Un aparelh aital carivenc podriá descoratja las praticas.

Demai l'aparelh demòra d'èsser certificat al prèp de l'Agéncia europèa de la securitat aeriana, l'EASA.


Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.