Lo VoloCity de la societat Volocopter
Lo VoloCity de la societat Volocopter tal qu'imaginat

La societat Volocopter va ensajar son veïcul VoloCity en condicion realas. Es l'aerodròme de Pontoise en Illa de França qu'es estat causit per aquelas experimentacions que debrián debutar en junh de 2021.

L'aerodròme de Pontoise - Cormeilles-en-Vexin permetrà a l'industrial d'efectuar sos ensages en condicion reala. La zòna es parcialament urbanizada e aqueles aparelhs son prevists per volar dins d'environaments urbans, bastits e abitats.

Aeropòrt de París (ADP) gestionari del site desira de far d'aquel aerodròm un dels luòc privilegiat de tèst per totas las entrepresas que son a desvolopar aquel nòu mejan de transpòrt e s'aplica a metre a la disposicion del entreprenaires lo mejans necessaris sus plaça.

Al delà del veïcul e de son mòde d'envòl vertical son totas las infrastructuras aeroportuàrias que son concernidas per l'intrada dins l'espaci aerian d'aquel tipe d'aparelh pichon e notadament las que son ligadas a la gestion de l'espaci aerian.

Una de las questions que demòra pausada es aquela de la viabilitat d'aquel tipe de transpòrt que serà fòrça costós. Un aparelh aital carivenc podriá descoratja las praticas.

Demai l'aparelh demòra d'èsser certificat al prèp de l'Agéncia europèa de la securitat aeriana, l'EASA.


La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.