Astronau de la mission ClearSpace-1 tala qu'imaginada per sos conceptors © ESA

L'ESA trabalha al netejatge de l'orbita bassa terrèstra

L'ESA (European Space Agency) signèt a la fin del mes de novembre de 2020 amb la societat ClearSpace SA un contracte per l'organizacion d'una mission de recuperacion e de destrucion d'un objècte mandat ancianament dins l'espaci e desenant sens foncion.

Dins l'espaci aqueles objèctes inutils son ara de mai en mai nombroses e pausan de problèmas de securitat : en cas de collisions pòdon destrusir los satellits en mission. Demai los brigalhs produsits venon augmentar lo nombre d'objèctes dangièroses. D'aquí la necessitat de netejar.

L'orbita bassa es la mai concernida pel problèma. Aquí la densitat de satellits es la mai importanta e arrèsta pas de creisse notadament amb la mesa en placa de las megaconstellacions coma Starlink o OneWeb ont de centenats de satellits son mandat dins l'espaci.

L'Agéncia Espaciala Europèa s'entrevèt del problèma e signet en novembre de 2020 un contracte de 86 milions d'èuros amb la jove entrepresa soïssa ClearSpace SA per la recuperacion d'un objècte devengut inutil.

Mandarà mercés a una fusada Vega un satellit escobilhaire de 500 quilograms dotat de quatre braces articulats qu'anarà quèrre un vièlh adaptator de cargar utila Vespa que foguèt utilizat en 2013 per la mesa en orbita d'un satellit d'observacion de la Tèrra ; aquel objècte d'un centenat de quilograms ara sens foncion orbita devèrs lo 700 quilomètres d'altitud.

L'operacion de destrucion es simpla : lo veïcul escobilhaire agantarà precaucionosament amb sos braces l'objècte puèi tornarà dins l'atmosfèra cargat de sa presa. Aquí los dos vaissèls seràn destruches.

Aquel veïcul escobilhaire podrà donc pas servir dos còps. La mission nomenada ClearSpace-1 es prevista per 2025.

Per l'avenir ClearSpace SA prevei de poder desorbitar mai d'un satellit al còp.


Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.