Virgin Orbit genièr de 2021
Lo boeing 747 de Virgin Orbit larga LauncherOne en genièr de 2021

La fusada de Virgin Orbit posquèt jónher l'espaci

Lo diluns 18 de genièr de 2021, pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbit sos primièrs satellits.

Puslèu que d'emplegar una fusada tradicionala que partís del sòl, aquesta es largada dempuèi un avion. Exactament un Boeing 747 modificat que en nauta altitud larga la fusada. Aquesta puèi jonh l'orbita terrèstra amb sos satellits.

La fusada a per nom : LauncherOne.

Aquel tipe de mandadís es possible per de pichonas cargas que devon èsser plaçadas sus d'orbitas bassas.

Los avantatges son nombroses : al nivèl logistic, los mejans de metre en plaça son mens importants çò qu'augmenta la flexibilitat del servici, la carga utila de la fusada es, ela, optimala.

Lo 18 de genièr son dètz nonosatellits que son estats mandats. Provenián d'universitats estatsunidencas.

Lor precedent ensag se debanèt en 2020, sens succès.

La societat Virgin Orbit es estada creada en 2017 per Richard Branson e s'aprèsta desenant a passar al servici comercial.


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.