Lo New Shepard lo 20/07/2021
Lo New Shepard quita lo sòl lo 20 de julhet de 2021

Primièr vòl amb passatgièrs pel New Shepard

Lo dimars 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin mandèt pel primièr còp al delà de la linha de Kármán quatre passatgièrs. Tot s'es plan passat.

La fusada New Shepard mandèt per qualques minutas dins l'espaci una capsula que conteniá lo fondator de la societat Jeff Bezos, lo sieu fraire, Mark Bezos, Wally Funk e Olivier Daemen un jove de 18 ans, primièr client. Son demorat exactament tres minutas en microgravitat.

Lo New Shepard se tornèt pausar sol sens problèma. La capsula tornèt de son costat qualques minutas après alentida per de paracasudas per aterrar en doçor. Lo vòl total durèt onze minutas.

Contrariament a los de son concurent Virgin Galactic, los passagièrs de Blue Origin despassan la linha de Kármán que se tròba a 100 Km del sòl. Van donc ben dins l'espaci segon la Federacion Aeronautica Internacionala.

Demai per Blue Origin lo vòl es automatic ; i pas de pilòt.


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.