Lo New Shepard lo 20/07/2021
Lo New Shepard quita lo sòl lo 20 de julhet de 2021

Primièr vòl amb passatgièrs pel New Shepard

Lo dimars 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin mandèt pel primièr còp al delà de la linha de Kármán quatre passatgièrs. Tot s'es plan passat.

La fusada New Shepard mandèt per qualques minutas dins l'espaci una capsula que conteniá lo fondator de la societat Jeff Bezos, lo sieu fraire, Mark Bezos, Wally Funk e Olivier Daemen un jove de 18 ans, primièr client. Son demorat exactament tres minutas en microgravitat.

Lo New Shepard se tornèt pausar sol sens problèma. La capsula tornèt de son costat qualques minutas après alentida per de paracasudas per aterrar en doçor. Lo vòl total durèt onze minutas.

Contrariament a los de son concurent Virgin Galactic, los passagièrs de Blue Origin despassan la linha de Kármán que se tròba a 100 Km del sòl. Van donc ben dins l'espaci segon la Federacion Aeronautica Internacionala.

Demai per Blue Origin lo vòl es automatic ; i pas de pilòt.


Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.