Tesla Bot
Lo robòt de Tesla © Tesla

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada per la societat a l'intelligéncia artificiala. Pendent l'eveniment, Elon Musk presentèt l'entrepresa coma un dels actors màger dins lo sector de la robotica e desvelèt un robòt umanoïd.

Tesla es d'en primièr un constructor d'automobila electrica, mas son fondator desvolopa dempuèi la debuta un sistèma per que los veïculs sián menats automaticament : un autopilòt.

Elon Musk presenta aital la situacion del grop : « En realitat, se pensatz a çò que fasèm actualament amb las veituras, que son pas res de mai que de robòts semi-intelligents sus ròdas, Tesla es sens dobte la mai granda entrepresa de robotica del mond. »

De fach per eleborar lor autopilòt, sistèma per menar automaticament las veituras, lor cal mestrejar de tecnicas d'intelligéncia artificiala. Lo veïcul deu, de fach, poder interpretar las donadas recampadas pels instruments de captacion d'imatges embarcats. Per aquò far los ingeniaires de la sociatat desvolopan d'algoritmes d'intelligéncia artificiala e un calculator adaptat.

Es de notar que contrariament a d'autres constructors, Tesla decidiguèt d'emplegar unicament de camèras ; uèch exactament per veïculs. Utiliza pas de lidars.

Las coneissenças acquesidas dempuèi d'ans dins lo domèni de la robotica lor permetèt de realizar un robòt umanoïd. Lo 19 d'agost Elon Musk lo presentèt pel primièr còp al public. Lo vei coma una ajuda als umans, podriá executar de tascas simplas mas peniblas e repetitivas.

Un primèr prototip foncional es previst per 2022.

La presentacion d'aquel robòt aviá clarament un objectiu promocional : Tesla cèrca de recrutar de talents per sos desvolopaments en intelligéncia artificiala, essencialament dins lo domèni automobila.

Tesla Bot

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.