Tesla Bot
Lo robòt de Tesla © Tesla

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada per la societat a l'intelligéncia artificiala. Pendent l'eveniment, Elon Musk presentèt l'entrepresa coma un dels actors màger dins lo sector de la robotica e desvelèt un robòt umanoïd.

Tesla es d'en primièr un constructor d'automobila electrica, mas son fondator desvolopa dempuèi la debuta un sistèma per que los veïculs sián menats automaticament : un autopilòt.

Elon Musk presenta aital la situacion del grop : « En realitat, se pensatz a çò que fasèm actualament amb las veituras, que son pas res de mai que de robòts semi-intelligents sus ròdas, Tesla es sens dobte la mai granda entrepresa de robotica del mond. »

De fach per eleborar lor autopilòt, sistèma per menar automaticament las veituras, lor cal mestrejar de tecnicas d'intelligéncia artificiala. Lo veïcul deu, de fach, poder interpretar las donadas recampadas pels instruments de captacion d'imatges embarcats. Per aquò far los ingeniaires de la sociatat desvolopan d'algoritmes d'intelligéncia artificiala e un calculator adaptat.

Es de notar que contrariament a d'autres constructors, Tesla decidiguèt d'emplegar unicament de camèras ; uèch exactament per veïculs. Utiliza pas de lidars.

Las coneissenças acquesidas dempuèi d'ans dins lo domèni de la robotica lor permetèt de realizar un robòt umanoïd. Lo 19 d'agost Elon Musk lo presentèt pel primièr còp al public. Lo vei coma una ajuda als umans, podriá executar de tascas simplas mas peniblas e repetitivas.

Un primèr prototip foncional es previst per 2022.

La presentacion d'aquel robòt aviá clarament un objectiu promocional : Tesla cèrca de recrutar de talents per sos desvolopaments en intelligéncia artificiala, essencialament dins lo domèni automobila.

Tesla Bot

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.