Tesla Bot
Lo robòt de Tesla © Tesla

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada per la societat a l'intelligéncia artificiala. Pendent l'eveniment, Elon Musk presentèt l'entrepresa coma un dels actors màger dins lo sector de la robotica e desvelèt un robòt umanoïd.

Tesla es d'en primièr un constructor d'automobila electrica, mas son fondator desvolopa dempuèi la debuta un sistèma per que los veïculs sián menats automaticament : un autopilòt.

Elon Musk presenta aital la situacion del grop : « En realitat, se pensatz a çò que fasèm actualament amb las veituras, que son pas res de mai que de robòts semi-intelligents sus ròdas, Tesla es sens dobte la mai granda entrepresa de robotica del mond. »

De fach per eleborar lor autopilòt, sistèma per menar automaticament las veituras, lor cal mestrejar de tecnicas d'intelligéncia artificiala. Lo veïcul deu, de fach, poder interpretar las donadas recampadas pels instruments de captacion d'imatges embarcats. Per aquò far los ingeniaires de la sociatat desvolopan d'algoritmes d'intelligéncia artificiala e un calculator adaptat.

Es de notar que contrariament a d'autres constructors, Tesla decidiguèt d'emplegar unicament de camèras ; uèch exactament per veïculs. Utiliza pas de lidars.

Las coneissenças acquesidas dempuèi d'ans dins lo domèni de la robotica lor permetèt de realizar un robòt umanoïd. Lo 19 d'agost Elon Musk lo presentèt pel primièr còp al public. Lo vei coma una ajuda als umans, podriá executar de tascas simplas mas peniblas e repetitivas.

Un primèr prototip foncional es previst per 2022.

La presentacion d'aquel robòt aviá clarament un objectiu promocional : Tesla cèrca de recrutar de talents per sos desvolopaments en intelligéncia artificiala, essencialament dins lo domèni automobila.

Tesla Bot

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.