Tesla Bot
Lo robòt de Tesla © Tesla

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada per la societat a l'intelligéncia artificiala. Pendent l'eveniment, Elon Musk presentèt l'entrepresa coma un dels actors màger dins lo sector de la robotica e desvelèt un robòt umanoïd.

Tesla es d'en primièr un constructor d'automobila electrica, mas son fondator desvolopa dempuèi la debuta un sistèma per que los veïculs sián menats automaticament : un autopilòt.

Elon Musk presenta aital la situacion del grop : « En realitat, se pensatz a çò que fasèm actualament amb las veituras, que son pas res de mai que de robòts semi-intelligents sus ròdas, Tesla es sens dobte la mai granda entrepresa de robotica del mond. »

De fach per eleborar lor autopilòt, sistèma per menar automaticament las veituras, lor cal mestrejar de tecnicas d'intelligéncia artificiala. Lo veïcul deu, de fach, poder interpretar las donadas recampadas pels instruments de captacion d'imatges embarcats. Per aquò far los ingeniaires de la sociatat desvolopan d'algoritmes d'intelligéncia artificiala e un calculator adaptat.

Es de notar que contrariament a d'autres constructors, Tesla decidiguèt d'emplegar unicament de camèras ; uèch exactament per veïculs. Utiliza pas de lidars.

Las coneissenças acquesidas dempuèi d'ans dins lo domèni de la robotica lor permetèt de realizar un robòt umanoïd. Lo 19 d'agost Elon Musk lo presentèt pel primièr còp al public. Lo vei coma una ajuda als umans, podriá executar de tascas simplas mas peniblas e repetitivas.

Un primèr prototip foncional es previst per 2022.

La presentacion d'aquel robòt aviá clarament un objectiu promocional : Tesla cèrca de recrutar de talents per sos desvolopaments en intelligéncia artificiala, essencialament dins lo domèni automobila.

Tesla Bot

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.