USB-C
Esquèma d'un conector USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

Actualament los tipes de conexion son multiples, los aparelhs son pas necessàriament compatibles, çò que genera la produccion d'un quantitat importanta de material que ven rapidament inutil : per cada aparelh son cargador.

La Comission propausa d'impausar un tipe de coneccion unic pels aparelhs comercializats dins l'Union. Los cargardors vendrián universals.

Es Thierry Breton comissari al mercat interior qu'es actualament responsable d'aquesta propausicion de lei. La directiva es en projècte dempuèi 2009. Margrethe Vestager, comissària responsabla de la concuréncia declarèt qu'aquò èra  « una victòria pels consomators e l'environament ». Segon ela los « europèus n'an pro dels cargadors incompatibles que s'amolonan dins lors tiradors ».

Abans son eventuala aplicacion la proposicion deu èsser examinada pel Parlament e pel Conselh.

Tres conectors son actualament en usatge : lo Micro USB, l'USB-C, lo Lightning. Es l'USB-C que causiguèt la Commission per èsser generalizat.


Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.