USB-C
Esquèma d'un conector USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

Actualament los tipes de conexion son multiples, los aparelhs son pas necessàriament compatibles, çò que genera la produccion d'un quantitat importanta de material que ven rapidament inutil : per cada aparelh son cargador.

La Comission propausa d'impausar un tipe de coneccion unic pels aparelhs comercializats dins l'Union. Los cargardors vendrián universals.

Es Thierry Breton comissari al mercat interior qu'es actualament responsable d'aquesta propausicion de lei. La directiva es en projècte dempuèi 2009. Margrethe Vestager, comissària responsabla de la concuréncia declarèt qu'aquò èra  « una victòria pels consomators e l'environament ». Segon ela los « europèus n'an pro dels cargadors incompatibles que s'amolonan dins lors tiradors ».

Abans son eventuala aplicacion la proposicion deu èsser examinada pel Parlament e pel Conselh.

Tres conectors son actualament en usatge : lo Micro USB, l'USB-C, lo Lightning. Es l'USB-C que causiguèt la Commission per èsser generalizat.


Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.