A380 tèst idrogèn
l'A380 d'ensag tal qu'imaginat © Airbus 2022

Lo grop industrial Airbus debutèt en 2018, jol nom de programa ZEROe, sas recèrcas sus un avion zèro emission.

En 2020 comunicava sul subjècte, precisant que los aparelhs que propausariá serián segurament a idrogèn.

Lo dimars 22 de febrièr de 2022, l'avionor precisèt que trabalhariá cotria amb las societat Safran e General Electric (GE) sul subjècte.

Aqueles dos grop trabalhan ja amb Airbus per l'intermediari de la coentrepresa CFM International que fabrica los motors de l'A320.

Los tres industrials an l'intencion de propausar pel mitan de la decenia, un sistèma de propulsion a idrogèn liquid. Aqueste podriá equipar los primièrs avions zèro emission d'Airbus esperats per 2035.

Airbus, Safran e GE van d'en primièr desvolopar un demonstrator volant. L'avion d'ensag que portarà los equipaments serà un A380. En mai de sos quatres motors tradicionals serà dotat d'un cinquen a idrogèn que podrà aital èsser testat en vòl. Comprendrà demai lo malhum de distribucion, las sèrvas per l'idrogèn.

 

A380 idrogen

L'A380 de tèst tal que previst

 

A380 idrogen infografic

L'infografic associat al projècte


Ze Combi facilita las liurasons del darrièr quilomètre

Ze Combi

La societat implantada a Tolosa Ze Combi torna pensar las liurasons en vila.

La societat EasyMile lèva de fonzes

Lo EZ10 d'EasyMile

A la fin del mes d'abril de 2021 la societat tolosenca EasyMile finalizèt una levada de fonzes de 55 milions d'èuros.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Las estacions de taxis de Volocopter

La societat Volocopter basada en alemanha presentèt lo 17 d'abril de 2018 sa concepcion de las infrastructuras de transpòrt urban per dròne de deman : una combinason de Volo-Hubs e de Volo-Ports.

Retorn dels umans sus la Luna

Artemis, Orion, Gateway, NASA

Dins l'encastre del programa Artemis bailejat per la NASA lo retorn dels umans sus la Luna èra previst per 2024. En novembre de 2021 Bill Nelson en carga del projècte per l'agéncia estatsunidenca anoncièt que l'eveniment se podriá pas organizar abans 2025 « al pus lèu ».

Pel primièr còp un Starship se pausa coma cal, lo SN15

Starship SN15 05/05/2021

Lo 5 de mai de 2021 e pel primièr còp un dels Starship de SpaceX se pausèt condrechament.

Corèa del Sud melhora sas capacitats en fusion termonucleara

KSTAR

En Corèa del Sud al mes de novembre de 2020, mercés al Korea Superconducting Tokamak Advanced Research (KSTAR), un plasma es estat mantengut pendent 20 segondas a un gra de 100 milions de Celsius.