A380 tèst idrogèn
l'A380 d'ensag tal qu'imaginat © Airbus 2022

Lo grop industrial Airbus debutèt en 2018, jol nom de programa ZEROe, sas recèrcas sus un avion zèro emission.

En 2020 comunicava sul subjècte, precisant que los aparelhs que propausariá serián segurament a idrogèn.

Lo dimars 22 de febrièr de 2022, l'avionor precisèt que trabalhariá cotria amb las societat Safran e General Electric (GE) sul subjècte.

Aqueles dos grop trabalhan ja amb Airbus per l'intermediari de la coentrepresa CFM International que fabrica los motors de l'A320.

Los tres industrials an l'intencion de propausar pel mitan de la decenia, un sistèma de propulsion a idrogèn liquid. Aqueste podriá equipar los primièrs avions zèro emission d'Airbus esperats per 2035.

Airbus, Safran e GE van d'en primièr desvolopar un demonstrator volant. L'avion d'ensag que portarà los equipaments serà un A380. En mai de sos quatres motors tradicionals serà dotat d'un cinquen a idrogèn que podrà aital èsser testat en vòl. Comprendrà demai lo malhum de distribucion, las sèrvas per l'idrogèn.

 

A380 idrogen

L'A380 de tèst tal que previst

 

A380 idrogen infografic

L'infografic associat al projècte


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.