Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero
Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero tal que previst per sos conceptors © Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Los motors serián dotze exactament, alimentats per de celulas que produsisson d'electricitat mercés a d'idrogèn. L'avion podrà percorrer fins a 700 km. Las celulas que dison flying fuel cell (FFC) non escampan ni CO2 ni NOx ni particulas. Sonque d'aiga es produsida.

La societat Blue Spirit Aero es estada creada per Olivier Savin. Diplomat de Supaéro aqueste trabalhèt per Honeywell e Dassault.

L'idrogèn apareis coma una de las solucions a la descarbonizacion del transpòrt aerian. Airbus de son costat trabalha tanben sus de tecnicas a idrogèn. En 2018, jol nom de programa ZEROe, lo constructor europèu debutèt sas recèrcas sus un avion zèro emission. En febrièr de 2022 comunicava sul subjècte : prevei de propausar pel mitan de la decenia, un sistèma de propulsion a idrogèn liquid desvolopat en collaboracion amb Safran e GE.


Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.