Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero
Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero tal que previst per sos conceptors © Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Los motors serián dotze exactament, alimentats per de celulas que produsisson d'electricitat mercés a d'idrogèn. L'avion podrà percorrer fins a 700 km. Las celulas que dison flying fuel cell (FFC) non escampan ni CO2 ni NOx ni particulas. Sonque d'aiga es produsida.

La societat Blue Spirit Aero es estada creada per Olivier Savin. Diplomat de Supaéro aqueste trabalhèt per Honeywell e Dassault.

L'idrogèn apareis coma una de las solucions a la descarbonizacion del transpòrt aerian. Airbus de son costat trabalha tanben sus de tecnicas a idrogèn. En 2018, jol nom de programa ZEROe, lo constructor europèu debutèt sas recèrcas sus un avion zèro emission. En febrièr de 2022 comunicava sul subjècte : prevei de propausar pel mitan de la decenia, un sistèma de propulsion a idrogèn liquid desvolopat en collaboracion amb Safran e GE.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.