Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero
Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero tal que previst per sos conceptors © Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Los motors serián dotze exactament, alimentats per de celulas que produsisson d'electricitat mercés a d'idrogèn. L'avion podrà percorrer fins a 700 km. Las celulas que dison flying fuel cell (FFC) non escampan ni CO2 ni NOx ni particulas. Sonque d'aiga es produsida.

La societat Blue Spirit Aero es estada creada per Olivier Savin. Diplomat de Supaéro aqueste trabalhèt per Honeywell e Dassault.

L'idrogèn apareis coma una de las solucions a la descarbonizacion del transpòrt aerian. Airbus de son costat trabalha tanben sus de tecnicas a idrogèn. En 2018, jol nom de programa ZEROe, lo constructor europèu debutèt sas recèrcas sus un avion zèro emission. En febrièr de 2022 comunicava sul subjècte : prevei de propausar pel mitan de la decenia, un sistèma de propulsion a idrogèn liquid desvolopat en collaboracion amb Safran e GE.


Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.