L'avions regionals electric ERA tal qu'imaginat per sos conceptors © Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

La necessària descarbonizacion del sector, demanda de tornar pensar los equipaments embarcats. Thales es un dels actor màger del sector, equipa de sos instruments un nombre important de constructors, d'Airbus a Dassault.

Aura Aero es un actor novèl. Basada a Tolosa l'entrepresa desvolopa un avions regionals electric de 19 plaças l'ERA. Son primièr vòl es previst per 2024 per una intrada en servici en 2027.

L'accòrd signat entre las doas entrepresas prevei de desvolopar una avionica especifica adaptada a l'ERA, inclusent los equipaments del cockpit, de solucions per la conectica entre lo sòl e l'aparelh en vòl e una plataforma digitala.

Jérémy Caussade, cofondator e president d'Aura Aero, se declarèt « aürós de poder crear aqueste partenariat amb Thales que lo desvolopament de l'aviacion descarbonada non se limita pas unicament als sistèmas propulsius. Necessita maitas inovacions inclusent notadament los aspèctes avionics. Aqueste objectiu es un primièr pas e dobti pas qu'aquestas inovacions trobaràn d'autras aplicacions. Per la combinason de las melhoras tecnologias digitalas amb nòstra experiéncia de constructor, volèm passar una nòva estapa dins la transicion energetica de l'aviacion. »

De son costat, Jean-Paul Ebanga, director de las activitats avionicas de vòl a cò de Thales, considèra que « lo sistèma de cockpit FlytX es la solucion ideala per sosténer la revolucion dels usatges que propausa Aura Aero. Sèm aüroses de poder participar al projècte ERA qu'aprofecha dels investiments tecnologics qu'avèm efectuats aquestes darrièrs ans e contribuís a dubrir la via d'una aviacion regionala electrica e ecoresponsabla. »


ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.