L'avions regionals electric ERA tal qu'imaginat per sos conceptors © Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

La necessària descarbonizacion del sector, demanda de tornar pensar los equipaments embarcats. Thales es un dels actor màger del sector, equipa de sos instruments un nombre important de constructors, d'Airbus a Dassault.

Aura Aero es un actor novèl. Basada a Tolosa l'entrepresa desvolopa un avions regionals electric de 19 plaças l'ERA. Son primièr vòl es previst per 2024 per una intrada en servici en 2027.

L'accòrd signat entre las doas entrepresas prevei de desvolopar una avionica especifica adaptada a l'ERA, inclusent los equipaments del cockpit, de solucions per la conectica entre lo sòl e l'aparelh en vòl e una plataforma digitala.

Jérémy Caussade, cofondator e president d'Aura Aero, se declarèt « aürós de poder crear aqueste partenariat amb Thales que lo desvolopament de l'aviacion descarbonada non se limita pas unicament als sistèmas propulsius. Necessita maitas inovacions inclusent notadament los aspèctes avionics. Aqueste objectiu es un primièr pas e dobti pas qu'aquestas inovacions trobaràn d'autras aplicacions. Per la combinason de las melhoras tecnologias digitalas amb nòstra experiéncia de constructor, volèm passar una nòva estapa dins la transicion energetica de l'aviacion. »

De son costat, Jean-Paul Ebanga, director de las activitats avionicas de vòl a cò de Thales, considèra que « lo sistèma de cockpit FlytX es la solucion ideala per sosténer la revolucion dels usatges que propausa Aura Aero. Sèm aüroses de poder participar al projècte ERA qu'aprofecha dels investiments tecnologics qu'avèm efectuats aquestes darrièrs ans e contribuís a dubrir la via d'una aviacion regionala electrica e ecoresponsabla. »


MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.