V-MAX junh de 2023
Traça de fum daisssadas per l'ensag del V-MAX lo 26 de junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Aqueste demonstrator en cors de desvolopament a per nom V-MAX. Pòt anar fins a Mach 5, mai de 6 000 Km/h, e deu aver una trajectòria imprevisibla a man de trompar los sistèmas de defensa antiaerians.

La Direccion Generala de l'Armament comuniquèt sus l'eveniment precisant que « las analisas tecnicas de las nombrosas donadas recampadas pendent tota la durada de l'ensag son en cors per ne tirar los ensenhaments necites per las seguidas dels vòls experimentals. »

Lo programa V-MAX debutèt en 2019 jos la mestresa d'òbra d'ArianeGroup.

De pel mond, tres païses trabalhan sus aquel tipe d'armament : Estats-Units, China e Russia.

Aquel tipe de missil deu poder cambiar, aviat, de trajectòria per fin de pèrdre los eventulas sistèmas prevists per l'enemic per los destrusir.


Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.