V-MAX junh de 2023
Traça de fum daisssadas per l'ensag del V-MAX lo 26 de junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Aqueste demonstrator en cors de desvolopament a per nom V-MAX. Pòt anar fins a Mach 5, mai de 6 000 Km/h, e deu aver una trajectòria imprevisibla a man de trompar los sistèmas de defensa antiaerians.

La Direccion Generala de l'Armament comuniquèt sus l'eveniment precisant que « las analisas tecnicas de las nombrosas donadas recampadas pendent tota la durada de l'ensag son en cors per ne tirar los ensenhaments necites per las seguidas dels vòls experimentals. »

Lo programa V-MAX debutèt en 2019 jos la mestresa d'òbra d'ArianeGroup.

De pel mond, tres païses trabalhan sus aquel tipe d'armament : Estats-Units, China e Russia.

Aquel tipe de missil deu poder cambiar, aviat, de trajectòria per fin de pèrdre los eventulas sistèmas prevists per l'enemic per los destrusir.


Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.