Ensag II del Starship
Setembre de 2023, la fusada Super Heavy es en plaça per son segond ensag © SpaceX

Es previst per la fin de 2023, un segond ensag de la fusada Super Heavy e del Starship.

Lo primièr se debanèt al mes de mai de 2023, permetèt als engeniaires de remosar de donadas a mand de melhorar lor material. Aquel ensag s'acabèt amb l'explosion dels veïculs abans que la deseparacion entre lo booster e l'astronau Starship se posquèsse far.

Las equipas seràn aqueste còp un pauc mai ambiciosas. Lo dispositiu en jòc per permetre la deseparacion entre lo booster e l'astronau Starship es estat melhorat. Los engenhaires an l'espèr de lo poder realizar.

La recuperacion del booster Super Heavy e del Starship es pas prevista.

Aquí çai-jos l'infografic propausat per Tony Bela subre l'eveniment.

Ensag 2, Starship, Tony Bela

Ensag II del Starship, infografic de © Tony Bela


Rolls-Royce e Reaction Engines trabalhan sus una nòva generacion de motors

La societat Rolls-Royce aprogondís sa collaboracion amb Reaction Engines.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.