New Glenn 16/01/2025
La New Glenn en partença lo 16 de genièr de 2025

La societat estatsunidenca, Blue Origin, capitèt lo dijòus 16 de genièr de 2025 de mandar dins l'espaci, per son primièr vòl, sa fusada New Glenn.

Blue Origin, creada per Jeff Bezos fondator d'Amazon, se posiciona coma concurent de SpaceX.

La fusada es partida de Cap Canaveral en Florida. La mesa en orbita s'es plan passada.

La recuperacion del booster èra prevista. Se posquèt pas far. Aqueste es estat perdut. Es de notar que calguèt a SpaceX d'ensages nombroses per fin de recuperar los primièrs estatges del Falcon o del Starship.

Un dels ròtles principal de las fusadas New Glenn serà de mandar en orbita los satellits de la constellacion Kuiper d'Amazon. Un autre dels grands projèctes de Jeff Bezos, en concuréncia amb la constellacion Starlink d'Elon Musk, ja foncionala.

Es lo 16 de genièr tanben que SpaceX efectuèt son seten ensag del Starship. L'entrepresa posquèt recuperar pel segond còp lo primièr estatge SuperHeavy. Pr'aquò l'astronau Starship explausèt.

Los engeniaires de SpaceX, pel ochen vòl, preveson de recuperar al còp lo primièr estatge e l'astronau.


Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.