New Glenn 16/01/2025
La New Glenn en partença lo 16 de genièr de 2025

La societat estatsunidenca, Blue Origin, capitèt lo dijòus 16 de genièr de 2025 de mandar dins l'espaci, per son primièr vòl, sa fusada New Glenn.

Blue Origin, creada per Jeff Bezos fondator d'Amazon, se posiciona coma concurent de SpaceX.

La fusada es partida de Cap Canaveral en Florida. La mesa en orbita s'es plan passada.

La recuperacion del booster èra prevista. Se posquèt pas far. Aqueste es estat perdut. Es de notar que calguèt a SpaceX d'ensages nombroses per fin de recuperar los primièrs estatges del Falcon o del Starship.

Un dels ròtles principal de las fusadas New Glenn serà de mandar en orbita los satellits de la constellacion Kuiper d'Amazon. Un autre dels grands projèctes de Jeff Bezos, en concuréncia amb la constellacion Starlink d'Elon Musk, ja foncionala.

Es lo 16 de genièr tanben que SpaceX efectuèt son seten ensag del Starship. L'entrepresa posquèt recuperar pel segond còp lo primièr estatge SuperHeavy. Pr'aquò l'astronau Starship explausèt.

Los engeniaires de SpaceX, pel ochen vòl, preveson de recuperar al còp lo primièr estatge e l'astronau.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.