Lo mercat de las veituras electricas dempuèi 2011 es a créisser. En 2010, annada zèro, las vendas en França èran encara anecdoticas amb mens de 200 veïculs venduts.

Lo desvolopament de produches nòu e concebut tre la debuta per una propulsion electrica marca entre 2008-2010 la debuta d'una novèla aventura industiala amb de firmas coma :

  • Tesla e son Roadster (2008),
  • Chevrolet e la Volt veïcul electric amb prologador d'autonomia (Opel Ampera en Euròpa).
  • Mitsubishi e l'i-MiEV al Japan (2009) que se vendrà aicí en Euròpa jos las marcas Peugeot iOn e Citroën C-Zero,
  • Nissan e la Leaf (2010),

Vendràn puèi los Renault Kangoo Z.E. (2011) e Zoe (2012), la Bolloré Bluecar (2011), la Tesla Model S (2012), las BMW i3 (2013).

Ça que la, en 2015 las vendas demòran confidencialas.


Çai jos lo volum de venda de las automobilas electricas en França de 2011 a 2015.

veituras-electricas


Donadas brutas :

01/2011 100 01/2012 311 01/2013 250 01/2014 409 01/2015 619
02/2011 136 02/2012 406 02/2013 648 02/2014 411 02/2015 -
03/2011 248 03/2012 483 03/2013 1350 03/2014 709 03/2015 -
04/2011 187 04/2012 395 04/2013 940 04/2014 821 04/2015 -
05/2011 143 05/2012 564 05/2013 688 05/2014 902 05/2015 -
06/2011 141 06/2012 112 06/2013 903 06/2014 1050 06/2015 -
07/2011 64 07/2012 594 07/2013 492 07/2014 743 07/2015 -
08/2011 108 08/2012 960 08/2013 403 08/2014 366 08/2015 -
09/2011 301 09/2012 514 09/2013 644 09/2014 1514 09/2015 -
10/2011 202 10/2012 763 10/2013 1058 10/2014 1076 10/2015 -
11/2011 466 11/2012 330 11/2013 694 11/2014 911 11/2015 -
12/2011 530 12/2012 231 12/2013 709 12/2014 1643 12/2015 -

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».