herail-boyer-tarnLo Centre Occitan de Rocheguda presentava lo 10 de decembre de 2016 a Albi una conferéncia sus l'escrivana Ivona Boyer-Hérail.

Sortida de Vabre, d’una familha d’industrials, se metèt a l’escritura a l’ora de la retirada dins las annadas 1960. Son engatjament felibrenc la menèt cap al « Miègjorn », Tolosa e Besièrs.

Nommada Mèstra d’òbra del Felibritge, desvolopèt las activitats de « La Bruga del Sidòbre », una escòla felibrenca qu’organizèt de jòcs florals e participèt a la vida culturala tarnesa.

Aquí un extrach d'un dels sieus poèmas Pasibles carrièrons (genièr de 1970).

Aqueles carrièrons traversant la montanha
totis del temps passat los avèm correguts.
Diguns corrís pas mai, se son desconeguts,
la natura los pren, lo bòsc, l’èrba los ganha.
Passàvem long del riu, del prat e de la sanha.
Trimàvem per montar, bufàvem, èrem muts.
Mas amont sul planòl quant d’espaci de lutz ! [...]


Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.