herail-boyer-tarnLo Centre Occitan de Rocheguda presentava lo 10 de decembre de 2016 a Albi una conferéncia sus l'escrivana Ivona Boyer-Hérail.

Sortida de Vabre, d’una familha d’industrials, se metèt a l’escritura a l’ora de la retirada dins las annadas 1960. Son engatjament felibrenc la menèt cap al « Miègjorn », Tolosa e Besièrs.

Nommada Mèstra d’òbra del Felibritge, desvolopèt las activitats de « La Bruga del Sidòbre », una escòla felibrenca qu’organizèt de jòcs florals e participèt a la vida culturala tarnesa.

Aquí un extrach d'un dels sieus poèmas Pasibles carrièrons (genièr de 1970).

Aqueles carrièrons traversant la montanha
totis del temps passat los avèm correguts.
Diguns corrís pas mai, se son desconeguts,
la natura los pren, lo bòsc, l’èrba los ganha.
Passàvem long del riu, del prat e de la sanha.
Trimàvem per montar, bufàvem, èrem muts.
Mas amont sul planòl quant d’espaci de lutz ! [...]


Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.