vedrines-quillanLo site Occitanica.eu presenta lo memòri de master de Perrine Alsina sus L'afaire Védrine que se debanèt a Limós (Aude) a la debuta del sègle XX.

L'autora aquí aprofecha d'aquel trabalh per estudiar lo rapòrt dels estajants del luòc a la lenga occitana, e tanben sus son utilizacion dins la premsa locala de l'epòca, entre 1900 e 1914.

Presentacion : A l'escasença d'eleccions extraordinàrias al pòste de deputat de la circonscripcion de Limós, l'aviator Jules Védrines foguèt al centre d'un escandal politic que se'n parla encara a l'ora d'ara.

Aqueste, après aver rescontrat Ernest Ferroul dins son burèu e après aver participat, sus convit del conse de Quilhan, a una fèsta de l'aviacion donada dins sa vila, decidís de se presentar a las eleccions legislativas que se debanan lo 17 de març de 1912.

A partir de la Cançon de Védrines e après un retorn suls eveniments ligats a l'aviator, aqueste trabalh de recèrca se concentra sus la preséncia de l'occitan dins la premsa e las cançons al moment de las eleccions dins la circonscripcion de Limós entre 1900 e 1914, un pauc mai de 100 ans après.

[Legir lo memòri]


'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.