vedrines-quillanLo site Occitanica.eu presenta lo memòri de master de Perrine Alsina sus L'afaire Védrine que se debanèt a Limós (Aude) a la debuta del sègle XX.

L'autora aquí aprofecha d'aquel trabalh per estudiar lo rapòrt dels estajants del luòc a la lenga occitana, e tanben sus son utilizacion dins la premsa locala de l'epòca, entre 1900 e 1914.

Presentacion : A l'escasença d'eleccions extraordinàrias al pòste de deputat de la circonscripcion de Limós, l'aviator Jules Védrines foguèt al centre d'un escandal politic que se'n parla encara a l'ora d'ara.

Aqueste, après aver rescontrat Ernest Ferroul dins son burèu e après aver participat, sus convit del conse de Quilhan, a una fèsta de l'aviacion donada dins sa vila, decidís de se presentar a las eleccions legislativas que se debanan lo 17 de març de 1912.

A partir de la Cançon de Védrines e après un retorn suls eveniments ligats a l'aviator, aqueste trabalh de recèrca se concentra sus la preséncia de l'occitan dins la premsa e las cançons al moment de las eleccions dins la circonscripcion de Limós entre 1900 e 1914, un pauc mai de 100 ans après.

[Legir lo memòri]


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.