La plega de IEO de 2017 es en soscripcion fins al 25 d'agost al prètz de 49 èuros.

Ongan quatre libres son editats amb un novèl vengut, Miquèu Arnaud :

 

  • Sèrgi Labatut, Cronicas de Viatge, A tots n°209, 104 paginas
  • Joan Ganhaire, Un tant doç fogier, A tots n°210, 144 paginas
  • Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., A tots n°211, 312 paginas
  • Romieg Jumèu, L’esclargiera, A tots n°212, 160 paginas

 

Cronicas de Viatge de Sèrgi Labatut

Aquò es un periple, trocejat, pels luòcs e pel temps, al qual nos convida Sèrgi Labatut. Euròpa e Africa, sèm tan luènh e tant pròches los uns dels autres.

Se pòt tornar prene la citacion de Robert Louis Stevenson per plan comprene las cronicas : l’important es pas la destinacion mas lo viatge.

Sèrgi Labatut, passionat de literatura occitana, americana e francesa, s'assaja aquí amb succès al raconte de viatge. Una capitada.

 

Un tant dòç fogier de Joan Ganhaire

L’Espelida, brave pitit chasteu a la surtida de Maraval. Una quarantena d’endechats mentaus i menen una vita suauda e protegida. Per lo mens zo deurián...

La mòrt de Ludivina, dicha Lulu, manifestament assassinada, ven far espetar l’eimatge immaculat de l’institucion... E quo es pas la mòrt violenta d’un daus educators los mielhs aimats quauques jorns pus tard que vai ajudar lo trabalh dau comissari Darnaudguilhem e de sa fina còla que van ’nar d’orror en orror.

L’Espelida, un tan doç fogier...

Per son novèl roman policièr, Joan Ganhaire nos fa descobrit un novèl univèrs e confirma sa mestreja del genre.

 

Quora la matèria... de Miquèu Arnaud

2200, l’umanitat es au quichar de la clau. D’en premier lo Conseu europèu, dins lo quadre d’una politica federala, dona de gròs poders ai regions e mete fin ais estats nacions. Puei, après de decenias de dificultats energeticas, un jove engenhaire occitan es a mand de descubrir una energia nòva e subretot inagotabla.

Mai aquò fa pas partida dei interès de quauqueis uns. Aquestei d’aicí mèstres dins l’art de la manipòla, podràn faire empacha au progrès ?

Per son premièr obratge, Miquèu Arnaud s’ataca a una descripcion futurista de nòstre mond. Un roman d’anticipacion. Una capitada !

 

L’esclargiera de Romieg Jumèu

« Ren de pus triste qu’un amor que se desfà ! Tot çò qu’entreprenes per lo sauvar besquilha. Se diriá qu’un gèni maufasent mena la partida a ta plaça e empura tei sentiments marrits. »

Amb aquel roman de las doas voses, Romieg Jumèu fa un còp de mai acte de creacion literaria e confirma lo sieu talent d’escrivan.

 

[telecargar lo bulletin de soscripcion]


Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.