La plega IEO de Nadal es es soscripcion al pretz de 48 èuros fins al 31 d'octobre de 2018.

Quatres libres son propausats.

*

Un roman policièr de Joan Ganhaire pel plaser de tornar trobar lo comissari Darnaudguilhèm e sos amics : La mòrt vai mai regde que lo vent (A tots n°217, 192 p., 15 €).

Extrach : « Quo es los unlaments que ’vián tirat l’atencion dau vesin lo mai a portada, un gardian d’entrepaus, que aviá pas comprés d’en prumier que los òrres crits venián dau brasier que esclairava la nuech d’octòbre. E quante s’era a la perfin aprueimat, los unlaments s’eran tuats e era demorat un moment espaventat davant la siloeta negresida e recoquilhonada ente quauquas flamas trobavan enquera de qué se nurrir. »

*

Après Als baugs en 2008 e La Banda en 2015, Jaume Landièr repren la dralha de Solelhada publicat en 1992 e Lo Riu d’Adriana publicat en 2001. Lo temps a passat : entre exilh e país retrobat e estrifat, lo narrator vei l’espelida de las joventas que meton lo camin jos los pès dins Camin de totas auras (A tots n°218, 120 p., 15 €).

Extrach : « Defòra lo campèstre cabussava dins lo triple sòm dau dimenge, de la nuòch, de l’ivèrn. Totsants fardava l’asuòlh de sa grisalha. Pas un cat. Los aucèls avián fugit la rispa. Ai, que cau patir ! Camin de fèrre, camin de crotz... Lo tren te sabotís coma se voliá martelar lo maucòr. Te bufar coma un plumet. T’assadolar d’imatges tant fugidisses que te desvàrian, a faire gisclar lo nonrés. Lo talh de la nuòch anava sai que cobrir aquel gris de pintura de quatre sòus. L’exilh a destenchurat sus los païsatges qu’aimave. ».

*

Sèrgi Labatut après la publicacion recenta de sas Cronicas de viatge (2017) torna amb un roman : Est o las orasons (A tots n°219, 370 p., 15 €).

Aquí çò que ne dis Sèrgi Viaule : Seguissem Jo, mièg cantaire maldich e mièg profèta, sus de dralhas multiplas e policròmas. Es una errança, una cèrca sens tòca dins un mond sens vam : « Trapava l’èrnha e lo degost de las paraulas qu’an pas d’amira ». La proposicion literària de Sèrgi Labatut es ambiciosa e avem besonh d’escrivans d’aquela mena.

*

Enfin Florian Vernet amb Cachavièlha psicomotritz (A tots n°220, 148 p., 15 € ) acaba una mena de trilogia descabestrada debutada amb This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it., puèi perseguida amb La Nau dels fòls.

« [...] Mai que mai, quin solaç de constatar qu’i aviá pas cap de punt comun entre la situacion occitana presenta (que, cèrtas, me pòt preocupar de còps, al punt que n’ai l’apetís trebolat), e la d’aquesta pietadosa Eterotopia, d’aquestes infortunats eterotopians, negats, alienats, divisats, traïts, incapables de trabalhar amassa e eficaçament per poder viure autrament que jos la fòrma d’un marrit espectacle e lor cultura e lor lenga. [...] »

*

[comandar la plega]


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.