La plega IEO de 2018 es disponibla en soscripcion fins al 31 de mai de 2018.

Ongan quatre libres son disponibles al prètz de 47 èuros.

*

Sèrgi Viaule nos propausa lo sieu darrièr roman Atal fasèm (204 paginas). Lo vòl coma un omenatge a l'òbra d'Enric Molin.

Aquí çò que declara sus son davancièr : « Es un omenatge a Enric Molin. Li soi devent de mas primièras jòias de lector. D'efièch, los primièrs romans en lenga nòstra que legiguèri a la debuta de las annadas 1970, son estats los de l'autor roergat, e sonque los seus. A l’epòca èran los sols de disponibles. Me congostèri de Grela d’abrial, E la barta floriguèt, Rambalhs de bòria e maites encara. Son los que me marquèron e que de temps m’acompanhèron. Aquò's Enric Molin que me dobriguèt la pòrta que dona sus la literatura occitana. Aquò's el que m'alandèt las fenèstras que badan sus l’univèrs literari occitan. Tot segur, es el que me convidèt a la lectura e a l'escritura. »

O dis clarament amb aqueste Atal fasèm a volgut escriure un roman « a la Molin ». Aital servèt la meteissa temporalitat, lo meteis mitan e las meteissas problematicas que los òmes e las femnas i èran confrontats un còp èra.

*

La plega de 2018 conten tanben lo libre de Jòrdi Peladan A planta cotelet (232 paginas). Torna aquí far viure qualques personatges ja crosats dins Treparàs pas mon semenat. Es publicat dins la colleccion Crimi.

Extrach : « D’un còp la polida detectiva s'avisèt d’un cambiament dins lo biais de son companhon. Lo bruch del mastegar golibaud s’èra calat subte. Lo pelhandràs demorava tancat coma en extasi, los uèlhs sens expression negats dins la contemplacion d'un asuèlh fosc. Solet se devinhava al dintre de la boca entredobèrta en fina lisqueta lo lent vai-e-ven de la lenga que cordurava lepeta d’una gauta a l’autra. Al cap d’un temps s’ausiguèt o puslèu se legiguèt sus las pòtas dins un bof tèune : "Moton !" ».

*

Romieg Jumèu presenta el Lo vitage alambicant dau professor Gròsdenas (60 paginas).

Extrach : « Lo jutge Babós que la conducha de l'interrogatòri inquieta se bèu un grand veire de limonada. Aprofecha de la passadeta per faire un promier ponch. A dire lo verai, l’afaire li agrada de mens en mens. A l'evidéncia Grosdenàs es pas un criminau ordinàri, encara mens un terrorista ! Lo rapòrt de l’oficier de polícia s’avera fòrça exagerat. Se seguissi sei conclusions lo procès mancarà pas de faire lei gros titres de la premsa, de suscitar de peticions e perquè pas d’interpellacions a l’Assemblada nacionala ! Malur que lo petachós de Procuraire ague cregut necite de cridar au trebolitge, a l’associacion de maufatans e d'amodar la maquina judiciària. »

*

Enfin Marc Hòmal, novèl vengut dins las letras occitanas, publica Puta ! Que la vida es polida... (152 paginas), un recuèlh de nòvas de sciéncia ficion.

Sèt istòrias d’endacòm mai, sèt univèrs diferents amb : Tòni lo vièlh, L'òme lo mai astruc del mond, Projècte Fai Lum, Lo Pargue Musèu de l'Omni Consorciòm, Guèrristan, La lucha darrièra e Ultimes Secrets.

*

Per comandar los libres [clicar]


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.