Renat durant defuntèt lo 16 d'agost de 2020. Membre del PNO lo partit li rendèt omenatge.

Omenatge al Renat Duran

Renat Duran de Rodés èra sòci del PNO e ven de defuntar del subte dins sos 78 ans.

Dròlle dels barris populars de Rodés, banhèt dins la lenga occitana. Son caminament atipic li faguèt quitar l'escòla plan d'ora. Apuèi qu'aguèsse viscut un temps a París, causiguèt per conviccion anti centralista de tornar viure dins la vila que lo veguèt nàisser.

Anticolonialista e insomés, foguèt dins la clandestinitat durant la guèrra d'Argèria al meteis moment que lo fondator del Partit Nacionalista Occitan, Francés Fontan, partidari de l'independéncia d'Argèria, èra empresonat per èsser portaire de valisas pel FLN Argerian puèi obligat de s'exiliar dins las valadas occitanas de l'Estat italian. Es donc logicament que lo Renat Duran faguèt venir Francés Fontan a Rodés, aderiguèt al PNO e i militèt fins a la siá despartida.

Obrièr agricòl, cantaire de Rock occitan, poèta, filosòf situacionista, jornalista esportiu emai escrivan, èra bèl primièr un militant politic e cultural notadament sul Larzac en 1973. Lo festenal l’Estivada que la revista lo Lugarn, organe del PNO i a una cabaneta cada an, puèi la celebracion del 50en puèi del 60en anniversari de la fondacion del PNO, nos balhava l’oportunitat de lo rescontrar en çò d'el. Organizava tanben dins l'encastre de l’Estivada off de debats de nauta tenguda. En mai de sos multiples talents, sa personalitat èra atrasenta e la siá bona umor imbrandable. Per nosaus, èra mai qu’un companh de luta. Era un amic vertadièr al sens fòrt del tèrme, un fraire que ne ploram la despartida.

Lo Partit de la Nacion Occitana es en dòl e presenta sas condolenças entristesidas a la veusa e a tota la familha del Renat Duran.

Adieu, amic Renat. T’oblidarem pas.

Joan-Pèire Alari, copresident del Partit de la Nacion Occitana,
lo 18 d'agost de 2020


Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.