Renat durant defuntèt lo 16 d'agost de 2020. Membre del PNO lo partit li rendèt omenatge.

Omenatge al Renat Duran

Renat Duran de Rodés èra sòci del PNO e ven de defuntar del subte dins sos 78 ans.

Dròlle dels barris populars de Rodés, banhèt dins la lenga occitana. Son caminament atipic li faguèt quitar l'escòla plan d'ora. Apuèi qu'aguèsse viscut un temps a París, causiguèt per conviccion anti centralista de tornar viure dins la vila que lo veguèt nàisser.

Anticolonialista e insomés, foguèt dins la clandestinitat durant la guèrra d'Argèria al meteis moment que lo fondator del Partit Nacionalista Occitan, Francés Fontan, partidari de l'independéncia d'Argèria, èra empresonat per èsser portaire de valisas pel FLN Argerian puèi obligat de s'exiliar dins las valadas occitanas de l'Estat italian. Es donc logicament que lo Renat Duran faguèt venir Francés Fontan a Rodés, aderiguèt al PNO e i militèt fins a la siá despartida.

Obrièr agricòl, cantaire de Rock occitan, poèta, filosòf situacionista, jornalista esportiu emai escrivan, èra bèl primièr un militant politic e cultural notadament sul Larzac en 1973. Lo festenal l’Estivada que la revista lo Lugarn, organe del PNO i a una cabaneta cada an, puèi la celebracion del 50en puèi del 60en anniversari de la fondacion del PNO, nos balhava l’oportunitat de lo rescontrar en çò d'el. Organizava tanben dins l'encastre de l’Estivada off de debats de nauta tenguda. En mai de sos multiples talents, sa personalitat èra atrasenta e la siá bona umor imbrandable. Per nosaus, èra mai qu’un companh de luta. Era un amic vertadièr al sens fòrt del tèrme, un fraire que ne ploram la despartida.

Lo Partit de la Nacion Occitana es en dòl e presenta sas condolenças entristesidas a la veusa e a tota la familha del Renat Duran.

Adieu, amic Renat. T’oblidarem pas.

Joan-Pèire Alari, copresident del Partit de la Nacion Occitana,
lo 18 d'agost de 2020


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.