Del 8 al 17 d'agost de 2017, cada ser a 21h30, lo Grop ÒC presenta dins lo teatre Jean Deschamps de la Ciutat de Carcassona l'espectacle son e lum Lumina.

Al programa : cavalièrs, bruèissas, dragons, unicòrns e autres animals fantastics, projeccions e efèctes especials, lo tot al servici d'una istòria que vos fa cabussar dins un raconte ligat a l'imaginari medieval dins un luòc unic al mond.

Amb Lumina, Cristian Salés signa un espectacle abans-gardista ont las proesas tecnicas permeton de viatjar dins l'imaginari medieval, mercés a de projeccions vidèos, dins un decòr encantarèl inspirat dels mites e legendas de l'Edat Mejana occitana.

Lumina, aquò's l'istòria d'un libre, vengut del passat, e de sos secrèts. Aquel libre serà lo fial menaire de l'espectacle.

Lo grop, que tornèt fa a l'identica los instruments dels Trobadors, mescla sus scèna, cants occitans e musica electronica, per illustrar las legendas e los sòmis qu'environan las populacions de Lengadòc dempuèi de sègles.

Lo collectiu d’artistas posa al mai prigond de sas originas per menar lo public dins un univèrs a l'encòp imaginari e misteriós.

Dintrada : 14 € ; mainatges : 6 € ; mens de 6 ans : a res-non-còst.


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.