Comunicat de l'IEO de l'Aude.

Robèrt Martí nos a quitats

Lo Robèrt Martí nos a quitats aqueste dimècres 5 de mai. L’occitan pèrd un de sos grands obrièrs.

Militant cultural, foguèt d’annadas lo president eficaç de l’Institut d’Estudis Occitans. Menèt en particulièr una accion bèla per la professionalizacion de las edicions de l’associacion, amb la mesa en plaça d’IDECO. Noiriguèt la revista Occitans ! de son seguit de l’actualitat dins d’editorials que picavan just. Lo tot sens daissar de caire una òbra escrita personala de qualitat. Butèt a la ròda per la dobertura de l’Ostal Bodon.

Per plan de monde, èra conegut jos son escais d’artista comic : Padena. La berreta sul cap, una blòda e l’aire pèc e aluserpit a l’encòp, exercèt son talent dins son restaurant La Grépia abans de córrer los emponts de tota Occitania per combatre per la fòrça del rire la malasòrt que ne patisson nòstra lenga e nòstra cultura.

Militant engatjat dins la vida sociala e politica, sapièt metre en abans lo ròtle de Puèglaurenç per installar Marianna coma simbòl popular de la Revolucion e de la Republica. Doblidarem pas tanpauc sa dobèrtura sul monde, los ligams fòrts amb Catalonha, mas tanben amb los Indians e plan d’autres.

Robèrt a escrit paginas bèlas de l’accion occitana : a nosaus de plan saupre faire virar e virar encara paginas novèlas. L’Institut d’Estudis Occitans-Aude fa part de tota son amistat e son sosten a Josiana, a sa familha e a sos amics.

l'IEO de l'Aude


L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.