En seguida de la mòrt de Robèrt Martí en mai de 2021 lo jornal roergàs Centre Presse publicava l'omenatge de Paul Bony.

Omenatge del Centre Cultural Occitan del Roergue (CCOR) a Padena

A l'amic Padena que se'n es anat als aliscamps d'eternitat.

Lo crane garric que èras, s'es ablacat e lo pòble occitan pòrta lo dòl... Òc, fasiás nòstra fiertat e nòstra jòia...

Per nosautres tos companhs de lucha encarnavas l'anma prigonda del pòble d'òc. Ta vida tota es estada un acte d'amor sens rebrecas : per aquela tèrra que n'èras prestit, per aquela cultura, e sa lenga occitana que mestrejavas coma degun mai e que sabiás far cantar al travèrs romans, poesias, contes, conferéncias etc.

Èras tanben nòstra jòia amb un amor reviscolaire e una facilitat d'abòrd que te fasiá l'aculhida franca, brasses e còrs dubèrts...

Que a pas vist Robert Marty aliàs Padena sur scèna a pas vist res. Me tòrna en memòria quant èras presentator de l'Estivada de Rodés, una serada ont sul la plaça Foch comola de mond fasiás rire l'auditòri a ventre desbotonat... Escrivan, animator e contaire de tria, fasiás mi­randa...

Dins ton mestièr de professor de francés, d'occitan e d'espanhòl, ta pedagogia èra fòrt presada coma dins lo metòdi Cap a l'occitan. Ton trabalh al cap de l'lEO nacional marquèt los esprits. Reviscolères lo sector de l'edicion amb lEO­Ideco, un crane Prètzfach ! Fn Roergue es amb ton ajuda que tornèrem quilhar la seccion departamentala de l'lEO que s'èra laissada morir.

Òsca per ton ajuda e ton amistat.

Vos parlarai pas de la creacion de l'ostal Bodon a Crespinh que permetèt de remosar los fídèls aparaires de la tèrra d'òc e de far de bon trabalh coma sabètz. Aquela òbra màger es a vosautres Robert e Josiane que la deven ; vautres sètz estats la cantonada d'aquel ostal d'escrivans qu'ensolheda Joan Bodon, lo Roergue e tota l'Occitania. Òsca a totes dos per aquel crane trabalh qu'es l'òbra d'una vida. Amb vos Dòna Marty e vòstra familha volriam poder partajar la dolor que vos ablaia e vos assegurar qu'al Centre Cultural Occitan del Roergue gardarem viu son sovenir.

« L'amistat es coma la bruguièra una flor que morís pas. »

Paul Bony


Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.