sardana

Detalh de l'aficha per l'Aplec de la sardana de Tolosa en 2019


Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

L'ocasion de ne saupre mai suls aplecs, manifestacions festivas al torn de la dança emblematica de Catalonha la sardana. Dança ara coneguda e dançada en Occitània.


La sardana a l'onor !

De qu'es aquò, un Aplec de sardana ?

L'Aplec es una jornada dedicada a la dança de la sardana. Aquò dura del matin fins al ser, de 10 oras a 18 oras, e lo mond dançan de longa. Per aquò avèm mantun grops, venguts de Rosselhon, que jògan los uns après los autres, per se daissar de temps per se pausar. D'aplecs n'i a un fum, las dimenjadas dins Catalonha tota. E los afogats se desplaçan cada setmana per anar dançar dins una vila o vilatge diferent.

Esperam a Tolosa gaireben 200 dançaires lo 16 de junh. Per los que vòlon descubrir la sardana, es lo jorn perfièit, perqué se fa un cercle amb una professora que balha las indicas. Es dubèrt a totes.

Cossí se fa que l'eveniment existe dempuèi tant de temps a Tolosa, fòra de Catalonha ?

Lo Casal català foguèt fondat pels catalans que fugiguèron la guèrra e lo franquisme. Tolosa èra la capitala de l'exili dins aquel temps. Son aquel mond que creèron lo nòstre aplec i a 68 ans, que se mantenguèt perque los ligams demorèron – e son totjorn – fòrts amb Catalonha, del nòrd coma del sud. I aguèt totjorn mond de Rosselhon per venir dançar e far la fèsta. Uèi los catalans de Tolosa son aquí pels estudis, o per trabalhar, sustot dins l’aeronautica. E lo Casal contunha sas activitats de corses de lenga, de dança, de conferéncias o encara d'animacions pels enfants.


Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.