sardana

Detalh de l'aficha per l'Aplec de la sardana de Tolosa en 2019


Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

L'ocasion de ne saupre mai suls aplecs, manifestacions festivas al torn de la dança emblematica de Catalonha la sardana. Dança ara coneguda e dançada en Occitània.


La sardana a l'onor !

De qu'es aquò, un Aplec de sardana ?

L'Aplec es una jornada dedicada a la dança de la sardana. Aquò dura del matin fins al ser, de 10 oras a 18 oras, e lo mond dançan de longa. Per aquò avèm mantun grops, venguts de Rosselhon, que jògan los uns après los autres, per se daissar de temps per se pausar. D'aplecs n'i a un fum, las dimenjadas dins Catalonha tota. E los afogats se desplaçan cada setmana per anar dançar dins una vila o vilatge diferent.

Esperam a Tolosa gaireben 200 dançaires lo 16 de junh. Per los que vòlon descubrir la sardana, es lo jorn perfièit, perqué se fa un cercle amb una professora que balha las indicas. Es dubèrt a totes.

Cossí se fa que l'eveniment existe dempuèi tant de temps a Tolosa, fòra de Catalonha ?

Lo Casal català foguèt fondat pels catalans que fugiguèron la guèrra e lo franquisme. Tolosa èra la capitala de l'exili dins aquel temps. Son aquel mond que creèron lo nòstre aplec i a 68 ans, que se mantenguèt perque los ligams demorèron – e son totjorn – fòrts amb Catalonha, del nòrd coma del sud. I aguèt totjorn mond de Rosselhon per venir dançar e far la fèsta. Uèi los catalans de Tolosa son aquí pels estudis, o per trabalhar, sustot dins l’aeronautica. E lo Casal contunha sas activitats de corses de lenga, de dança, de conferéncias o encara d'animacions pels enfants.


Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.