Un article de la revista Occitans ! numèro 140 (2012).

Max Roqueta e Vert Paradís

Max Roqueta nasquèt a Argelièrs, vilatge del país montpelhièrenc, lo 8 de decembre de 1908. Après una enfança prigondament imergida dins la lenga occitana, contunha sos estudis segondaris al Licèu de Montpelhièr. Son d’annadas d’esbleugiment al long de las qualas descubrís la cultura classica e lo mond de l’escritura. Estúdia la medecina dins l’anciana facultat d’aquela vila, s’implicant dins la vida estudianta, e notadament dins una assocacion, Le Nouveau Languedoc, ont contribuís a ne far un esplech ambiciós de difusion e de valorizacion de la cultura d’Òc.

Publica sos primièrs poèmas en 1931. Fasent a Tolon son internat de medecina e son servici militari, anima amb Carles Camprós un jornal militant Occitània qui perlonga l’accion del Nouveau Languedoc en l’espadissent a l’ensems dels países d’Òc. Mètge de campèstre a Aniana pendent 10 ans, tròba lo temps per escriure qualques unas de sas mai polidas paginas, tot en s’investissent dins lo fonctionament de la Societat d’Estudis Occitans. Aquel trabalh obstinat mena en 1945 a la fondacion oficiala de l’Institut d’Estudis Occitans, dont Max serà un temps lo secretari puèi lo president.

A partir de 1974, l’urgéncia d’escriure l’arrapèt un còp encara, emai aquela d’acabar d’en bèl primièr los sèt tòmes de Vert Paradís. Títol generic de gaireben tota òbra en pròsa de Max Roqueta (sens comptar sos romans), Vert Paradís se declina en 7 volums.

Paregut en 1961, lo primièr volum de Vert Paradís es lo libre d’una vida ja plan vivida : Max Roqueta a mai de cinquanta ans e lo tèxte que conten aquel recuèlh de pròsas narrativas o meditativas rendon compta de gaireben trenta annadas d’escritura, començadas, dempuèi 1934, amb la publicacion en revista de Secrèt de l’èrba, lo relat autobiografic que revelèt Max Roqueta al public dels lectors d’occitan e ne faguèt fòrça per sa reputacion avenidora.

Paregut en 1974, lo segond tòme de Vert Paradís contunha la vena del premièr.

Publicats respectivament, Lo Grand Teatre de Dieu (1986) e L’uòlh dau cat (1987) constituisson los tòmes tresen e quatren de Verd Paradís (dins lor version francesa, Max Roqueta los a reünits dins un sol volum dont la composicion foguèt tornada organizar).

L’edicion occitana de Las Canas de Midàs (Vert Paradís V), publicada en 1990, conten qualques relats, coma Los sèt contrabassses, dont Max Roqueta aviá segurament desejat que sián plaçats dins lo cors del libre a la data de lor escritura, e aital associats a las circonstáncias que las avián far náisser.

Se seguísson en seguida Lo Corbatàs Roge (2003) e Lo libre de Sara (2008).


Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.