theodore-rooseveltUn article de Christian-Pierre Bedel dins la revista Canta Grelh, numèro 106, decembre de 2015.

Los americans, lo Roergue e lo Felibrige

Per l'amassada de 2012 que se debanèt a Najac, d'unes membres del Grelh roergàs siaguèron recebuts al castèl de Corbièiras per Richard Williams e Marie. Aqueles Californians devenguts roergasses, per far rampèu als Roergasses devenguts californians, son membres del Grelh roergàs.

Richard fa partida de la Theodore Roosevelt association, que una de sas grands-maires èra la filha d'aqueste president dels Estats-Units d'America (1901-1909). L'editorial de l'estiu 2014 del jornal d'aquela societat es consacrat a un escambi epistolari entre Mistral e lo dich president. L'autor, William Telchin, es estat informat per un collèga universitari, Sèrgi Ricard, de l'existéncia d'una letra de Mistral, del 15 de decembre de 1904, per felicitar lo president de sa reeleccion. La letra èra acompanhada d'una medalha d'argent per Edith Roosevelt e de la novèla edicion de Mirèio.

Roosevelt li respondèt per lo mercejar a l'encòp pel libre e per la medalha, mas li precisèt que fasiá un vintenat dannadas qu'èra en possesion de Mirèio, mas que la novèla edicion dedicada seriá a la plaça d'onor dins sa librariá.

Desirèt la capitada a totes los felibres : "All success to you and your associates !"

Per el, lo desvolopament industrial es una realitat que cal pa mespresar, mas cal soscar tanben a preservar las valors imaterialas que son l'èime d'un pòble : "I only desire that they shall not make us forget that beside the nations body there is also the nations soul." Theodore Roosevelt aviá plan comprés lo sens de l'òbra del novèl Prèmi Nobèl de literatura. "E, se toumbon li Felibre / Toumbara nosto nacioun." La letra se tròba al Musèu Mistral de Malhanas.


Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.