aubrac Lo Grelh roergàs comunica – Es sortit dins l'estiu de 2016, lo libre 142 jours dans un masuc de l'Aubrac, de dos Grelhons : Paul Fournier e Patricia Pallier.

Paul Fournier, ancian montanhièr, conta sa premièra estiva coma rol dins un masuc de l'Aubrac, lo Trap de La Menta, al ras de la Crotz de la Ròda. Èra en 1949, aviá pas que quinze ans. Del 25 de mai al 13 d'octobre, pendent 142 jorns, aqueles òmes vivián sols al mièg de lor tropèl d'aubracs, atalats a la fabricacion de la forma d'Aubrac.

Patricia Pallier pòrta un agach etnografic sus aquela aventura umana racontada al fial de la jornadas dels montanhièrs, de la molza a la forma en cava, amb lo mestièr de cada òme, las distraccions raras, las datas importantas dins l'estiva, los moments complicats e los vams de fraternitat, sens oblidar la lenga mairala d'aqueles òmes : la lenga d'òc.

André Valadier, atanben membre del Grelh roergàs, n'a escrich lo prefaci e ajustadas de pichonas causas vertadièrament interessantas. Jacques Astor (del Grelh encara) a facha l'analisi onomastica de qualques mots emblematics de l'Aubrac coma trap o asegada, complements agradius, encara.

Lo tèxte occitan de Paul es, coma de costuma dins las edicions del Grelh roergàs, revirat en francés sus la pagina esquèrra. Lo de Patricia es en francés mas trufat de vocabulari occitan. E doncas un libre a l'encòp pel monde del país que legisson la lenga nòstra, pel monde del país que legisson pas la lenga d'òc e pels toristas que veiràn que i a tanben una lenga darrièr tot aquò.

Lo sicut d'aquela edicion èra de far, enfin, un "libre polit" (coma se ditz), en color, sus Aubrac mas amb la lenga occitana a cada pagina. S'agachatz los libres polits que son sortit suls masucs, la dimension lingüistica es gaireben totjorn oblidada. Fan coma se la lenga d'aquel monde èra totjorn estada lo francés.

Lo libre es vendut al prètz de 20 € (136 paginas en color, 240 x 220).


Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.