aubrac Lo Grelh roergàs comunica – Es sortit dins l'estiu de 2016, lo libre 142 jours dans un masuc de l'Aubrac, de dos Grelhons : Paul Fournier e Patricia Pallier.

Paul Fournier, ancian montanhièr, conta sa premièra estiva coma rol dins un masuc de l'Aubrac, lo Trap de La Menta, al ras de la Crotz de la Ròda. Èra en 1949, aviá pas que quinze ans. Del 25 de mai al 13 d'octobre, pendent 142 jorns, aqueles òmes vivián sols al mièg de lor tropèl d'aubracs, atalats a la fabricacion de la forma d'Aubrac.

Patricia Pallier pòrta un agach etnografic sus aquela aventura umana racontada al fial de la jornadas dels montanhièrs, de la molza a la forma en cava, amb lo mestièr de cada òme, las distraccions raras, las datas importantas dins l'estiva, los moments complicats e los vams de fraternitat, sens oblidar la lenga mairala d'aqueles òmes : la lenga d'òc.

André Valadier, atanben membre del Grelh roergàs, n'a escrich lo prefaci e ajustadas de pichonas causas vertadièrament interessantas. Jacques Astor (del Grelh encara) a facha l'analisi onomastica de qualques mots emblematics de l'Aubrac coma trap o asegada, complements agradius, encara.

Lo tèxte occitan de Paul es, coma de costuma dins las edicions del Grelh roergàs, revirat en francés sus la pagina esquèrra. Lo de Patricia es en francés mas trufat de vocabulari occitan. E doncas un libre a l'encòp pel monde del país que legisson la lenga nòstra, pel monde del país que legisson pas la lenga d'òc e pels toristas que veiràn que i a tanben una lenga darrièr tot aquò.

Lo sicut d'aquela edicion èra de far, enfin, un "libre polit" (coma se ditz), en color, sus Aubrac mas amb la lenga occitana a cada pagina. S'agachatz los libres polits que son sortit suls masucs, la dimension lingüistica es gaireben totjorn oblidada. Fan coma se la lenga d'aquel monde èra totjorn estada lo francés.

Lo libre es vendut al prètz de 20 € (136 paginas en color, 240 x 220).


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.