Dins son edicion del mes de febrièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr informavan sos lectors sul devenir dels archius sonòrs de Ràdio Lenga d'Òc.

Los sons de la memòria

Dins l’encastre d’una convencion de partenariat per la salvagarda dels contenguts sonòrs, Ràdio Lenga d’Òc a balhat sos archius sonòrs al CIRDOC. Una part es ja en linha.

Vint-e-cinc ans d’antena, de centenats d’oras de registrament, milanta voses... Es antau que se poiriá quantificar los archius sonòrs de Ràdio Lenga d’Òc.

Fisadas al CIRDOC (Centre internacional de recèrca e de documentacion occitanas), son seguras d’èstre preservadas per las generacions avenidoiras. Aquò es estat lo socit de Bruno Cecillon que, baile de l’associacion Son e Resson, a iniciat aquela aventura radiofonica occitana al mitan de las annadas 1990.

Menada amb l’idèa d’un vam de professionalizacion occitana de las còlas e d’espandiment de sas frequéncias, Ràdio Lenga d’Òc s’es impausada dins lo païsatge sonòr local. Presenta de-lònga sus los grands eveniments culturals, socials o politics, porgís d’emissions e de revistas d’actualitat, documenta e fa testimòni d’un quart de sègle de vida sociala, politica e culturala regionala.

« Èra necite de servar aquelas piadas sonòras que permeton d’ausir maitas personalitats occitanas qu’an animat de cronicas o an creat d’emissions originalas coma Jean Tuffou, Aimat Brees, Josiana Ubaud o encara lo cantaire Joanda. Aquò pòt alimentar lo trabalh dels cercaires e lingüistas avenidors », nos assabenta Bruno Cecillon.

Aquel trabalh de collècta e d’archivatge permet de servar la Cronica etnobotanista, una seria consagrada als arbres màgers del mond occitan o encara los reportatges realizats per la ràdio, en 2003, a l’escasença dels grands recampaments altermondialistas sus Larzac.

Recaptats sus minidisques, CD emai cassetas audio per los mai ancians, aqueles registraments son estats classats rigorosament per Brice Delivet abans son despaus al CIRDOC. En cors de numerisacion, fòrças archius son ja en linha sus site del CIRDOC.


'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.