Dins son edicion del mes de febrièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr informavan sos lectors sul devenir dels archius sonòrs de Ràdio Lenga d'Òc.

Los sons de la memòria

Dins l’encastre d’una convencion de partenariat per la salvagarda dels contenguts sonòrs, Ràdio Lenga d’Òc a balhat sos archius sonòrs al CIRDOC. Una part es ja en linha.

Vint-e-cinc ans d’antena, de centenats d’oras de registrament, milanta voses... Es antau que se poiriá quantificar los archius sonòrs de Ràdio Lenga d’Òc.

Fisadas al CIRDOC (Centre internacional de recèrca e de documentacion occitanas), son seguras d’èstre preservadas per las generacions avenidoiras. Aquò es estat lo socit de Bruno Cecillon que, baile de l’associacion Son e Resson, a iniciat aquela aventura radiofonica occitana al mitan de las annadas 1990.

Menada amb l’idèa d’un vam de professionalizacion occitana de las còlas e d’espandiment de sas frequéncias, Ràdio Lenga d’Òc s’es impausada dins lo païsatge sonòr local. Presenta de-lònga sus los grands eveniments culturals, socials o politics, porgís d’emissions e de revistas d’actualitat, documenta e fa testimòni d’un quart de sègle de vida sociala, politica e culturala regionala.

« Èra necite de servar aquelas piadas sonòras que permeton d’ausir maitas personalitats occitanas qu’an animat de cronicas o an creat d’emissions originalas coma Jean Tuffou, Aimat Brees, Josiana Ubaud o encara lo cantaire Joanda. Aquò pòt alimentar lo trabalh dels cercaires e lingüistas avenidors », nos assabenta Bruno Cecillon.

Aquel trabalh de collècta e d’archivatge permet de servar la Cronica etnobotanista, una seria consagrada als arbres màgers del mond occitan o encara los reportatges realizats per la ràdio, en 2003, a l’escasença dels grands recampaments altermondialistas sus Larzac.

Recaptats sus minidisques, CD emai cassetas audio per los mai ancians, aqueles registraments son estats classats rigorosament per Brice Delivet abans son despaus al CIRDOC. En cors de numerisacion, fòrças archius son ja en linha sus site del CIRDOC.


Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.