Dins son edicion del mes de febrièr de 2022 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr informavan sos lectors sul devenir dels archius sonòrs de Ràdio Lenga d'Òc.

Los sons de la memòria

Dins l’encastre d’una convencion de partenariat per la salvagarda dels contenguts sonòrs, Ràdio Lenga d’Òc a balhat sos archius sonòrs al CIRDOC. Una part es ja en linha.

Vint-e-cinc ans d’antena, de centenats d’oras de registrament, milanta voses... Es antau que se poiriá quantificar los archius sonòrs de Ràdio Lenga d’Òc.

Fisadas al CIRDOC (Centre internacional de recèrca e de documentacion occitanas), son seguras d’èstre preservadas per las generacions avenidoiras. Aquò es estat lo socit de Bruno Cecillon que, baile de l’associacion Son e Resson, a iniciat aquela aventura radiofonica occitana al mitan de las annadas 1990.

Menada amb l’idèa d’un vam de professionalizacion occitana de las còlas e d’espandiment de sas frequéncias, Ràdio Lenga d’Òc s’es impausada dins lo païsatge sonòr local. Presenta de-lònga sus los grands eveniments culturals, socials o politics, porgís d’emissions e de revistas d’actualitat, documenta e fa testimòni d’un quart de sègle de vida sociala, politica e culturala regionala.

« Èra necite de servar aquelas piadas sonòras que permeton d’ausir maitas personalitats occitanas qu’an animat de cronicas o an creat d’emissions originalas coma Jean Tuffou, Aimat Brees, Josiana Ubaud o encara lo cantaire Joanda. Aquò pòt alimentar lo trabalh dels cercaires e lingüistas avenidors », nos assabenta Bruno Cecillon.

Aquel trabalh de collècta e d’archivatge permet de servar la Cronica etnobotanista, una seria consagrada als arbres màgers del mond occitan o encara los reportatges realizats per la ràdio, en 2003, a l’escasença dels grands recampaments altermondialistas sus Larzac.

Recaptats sus minidisques, CD emai cassetas audio per los mai ancians, aqueles registraments son estats classats rigorosament per Brice Delivet abans son despaus al CIRDOC. En cors de numerisacion, fòrças archius son ja en linha sus site del CIRDOC.


Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.