Dins la revista Occitan ! numèro 142 en 2013, Jacma Taupiac tornava sus l'emplec de l'imperatiu negatiu en occitan. Son utilizacion pòt pausar problèma a los qu'aprenon la lenga. Ramon Chabbert, ja dins las annadas setanta, expicava cossí l'emplegar.

L’escotes pas !

Loís Alibèrt explica clarament que per exprimir una interdiccion (en lengatge gramatical se parla de l'imperatiu negatiu) se ditz : Vengas pas ; Cantes pas ; Tornes pas ; Anes pas enlòc ; Non volgatz o creire (Gramatica occitana, 1935).

La segonda edicion d'aquel libre fondamental (1976) pòrta los meteisses exemples.

Dins la siá Grammaire du provençal modèrne, Louis Bayle pòrta en grafia mistralenca : Legissen, Regardas bèn, mas Toques rèn, Touqués rèn. Es doncas exactament la meteissa nòrma que la d'Alibèrt : l'imperatiu negatiu se fòrma amb lo present del subjontiu.

Josèp Salvat, dins sa celèbra Gramatica occitana plan coneguda (a agut cinc reedicions) pòrta aqueles exemples : Cantes pas ; Cantetz pas. (Cinquena edicion revista per Ernèst Negre, en 1998, pagina 130).

Florian Vernet ditz la meteissa causa. A l'imperatiu positiu Balha-lo-me e Prenètz-las correspond l'imperatiu negatiu Lo me balhes pas e Las prengatz pas (Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne, 2000).

Gustave Thérond, nascut en 1866 e mòrt a Seta en 1941, pòrta aquela frasa dins sos Eléments de grammaire languedocienne (2002) : Me parles pas.

Alan Boràs (Alain Bouras), dins sa Petite grammaire de l'occitan dauphinois (IEO de la Droma, 2002) pòrta : Minja-lo ; Lo minjes pas (sic; per minges).

Maurici Romieu e Andrieu Bianchi pòrtan dins lor Gramatica de l'occitan gascon contemporanèu (2005) : « L'imperatiu s'emplega tà marcar un ordi positiu ; si l'ordi es negatiu, es lo subjontiu que s'emplega a totas las personas. Exemples d'imperatiu positiu  : Escota !, Escotatz ! Exemples d'imperatiu negatiu : Ne parles pas ! Ne demorem pas ací ! »

Bernard Moulin, dins sa Grammaire occitane – Le parler basvivarois de la région d'Aubenas (2006) explica el tanben que las fòrmas de l'imperatiu negatiu son manlevadas al subjontiu present : Los escotes pas.

Aitor Carrera, dins la siá gramatica de l'occitan de la Val d'Aran, intitulada Gramatica aranesa (2007) pòrta : Parlatz ! Non parletz !

Lo fach que l'imperatiu negatiu se fòrma amb lo subjonctiu dins totes los parlars occitans fa qu'es, tot naturalament, la nòrma de l'occitan estandard. Cal dire : Canta ! Cantes pas ! ; Escota-lo ! L'escotes pas !; Parla ! Parles pas ! Esitetz pas a me telefonar !

Jacme Taupiac


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.