Dos còps per mes, lo diluns, Samuel Grolleau, sòci de la còla del Barrut, anima a la Calandreta Dau Chivalet un talhièr de cant dobèrt a totes. Dins son magazine dels meses de genièr e febrièr la Metropòli de Montpelhièr presentava lo cors.

L'occitan en cantar

Ancian escolan de las Calandretas del Clapàs, Samuel Grolleau cabussèt tornarmai cap a la lenga occitana del temps de l’adolescéncia, abans que de seguir un trajècte universitari al departament d’occitan de l’Universitat Pau-Valerí. Actiu al MEDÒC, associacion emblematica dels estudiants d’Occitània, coneguda per sos balètis numeroses – balòchas popularas tradicionalas – seguís uèi un trajècte de cantaire, percussionista e « passaire de cant ».

Sòci de la corala polifonica del Barrut, anima un diluns de dos, un talhièr de cant organizat de uèch oras del ser cap a dètz oras e mièja a la Calandreta Dau Chivalet.

« Recrutam de longa »

Una formacion que desira de se dubrir al grand nombre. « Cadun nos pòt venir rejónher per cantar. Recrutam de longa. Pas cap de besonh de saber parlar occitan ni mai de coneissenças musicalas prealablas. Los cants populars concernisson tot lo mond ».

Ideal mai que mai per totes los que la lenga e la cultura occitana interèssan o pivelan. « La musica permet de far passar la lenga d’un biais sensible e eficaç... Mercés a la melodia, al ritme, es mai aisit de memorizar lo vocabulari e l’estructura gramaticala. E al cap de mantuna cançons apresas, començam ja d’aver una bona competéncia en lenga ».

Cants tradicionals e modèrnes

Lo repertòri de la corala mescla tan los cants tradicionals coma modèrnes. « Son sovent ligats a una reivindicacion politica o a d’unas practicas socialas, coma los carnavals e las fèstas del calendièr en general ». La corala participa aital a d’unes eveniments organizats per l’associacion Inter’Cal, menada pels parents d’escolans de las Calandretas de Montpelhièr. Coma lo 25 de novembre passat, pendent la celebracion de Martror, la Fèsta dels Mòrts al Peirós, en preséncia de dos cent pichòts de las Calandretas.

« l’objectiu essent de socializar la lenga occitana e de la far presenta çò mai que possible per l’espaci public ».

Sorsa del tèxte : revista de la Metropòli de Montpelhièr, genièr e febrièr de 2024.


Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.