Dos còps per mes, lo diluns, Samuel Grolleau, sòci de la còla del Barrut, anima a la Calandreta Dau Chivalet un talhièr de cant dobèrt a totes. Dins son magazine dels meses de genièr e febrièr la Metropòli de Montpelhièr presentava lo cors.

L'occitan en cantar

Ancian escolan de las Calandretas del Clapàs, Samuel Grolleau cabussèt tornarmai cap a la lenga occitana del temps de l’adolescéncia, abans que de seguir un trajècte universitari al departament d’occitan de l’Universitat Pau-Valerí. Actiu al MEDÒC, associacion emblematica dels estudiants d’Occitània, coneguda per sos balètis numeroses – balòchas popularas tradicionalas – seguís uèi un trajècte de cantaire, percussionista e « passaire de cant ».

Sòci de la corala polifonica del Barrut, anima un diluns de dos, un talhièr de cant organizat de uèch oras del ser cap a dètz oras e mièja a la Calandreta Dau Chivalet.

« Recrutam de longa »

Una formacion que desira de se dubrir al grand nombre. « Cadun nos pòt venir rejónher per cantar. Recrutam de longa. Pas cap de besonh de saber parlar occitan ni mai de coneissenças musicalas prealablas. Los cants populars concernisson tot lo mond ».

Ideal mai que mai per totes los que la lenga e la cultura occitana interèssan o pivelan. « La musica permet de far passar la lenga d’un biais sensible e eficaç... Mercés a la melodia, al ritme, es mai aisit de memorizar lo vocabulari e l’estructura gramaticala. E al cap de mantuna cançons apresas, començam ja d’aver una bona competéncia en lenga ».

Cants tradicionals e modèrnes

Lo repertòri de la corala mescla tan los cants tradicionals coma modèrnes. « Son sovent ligats a una reivindicacion politica o a d’unas practicas socialas, coma los carnavals e las fèstas del calendièr en general ». La corala participa aital a d’unes eveniments organizats per l’associacion Inter’Cal, menada pels parents d’escolans de las Calandretas de Montpelhièr. Coma lo 25 de novembre passat, pendent la celebracion de Martror, la Fèsta dels Mòrts al Peirós, en preséncia de dos cent pichòts de las Calandretas.

« l’objectiu essent de socializar la lenga occitana e de la far presenta çò mai que possible per l’espaci public ».

Sorsa del tèxte : revista de la Metropòli de Montpelhièr, genièr e febrièr de 2024.


Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.