Dos còps per mes, lo diluns, Samuel Grolleau, sòci de la còla del Barrut, anima a la Calandreta Dau Chivalet un talhièr de cant dobèrt a totes. Dins son magazine dels meses de genièr e febrièr la Metropòli de Montpelhièr presentava lo cors.

L'occitan en cantar

Ancian escolan de las Calandretas del Clapàs, Samuel Grolleau cabussèt tornarmai cap a la lenga occitana del temps de l’adolescéncia, abans que de seguir un trajècte universitari al departament d’occitan de l’Universitat Pau-Valerí. Actiu al MEDÒC, associacion emblematica dels estudiants d’Occitània, coneguda per sos balètis numeroses – balòchas popularas tradicionalas – seguís uèi un trajècte de cantaire, percussionista e « passaire de cant ».

Sòci de la corala polifonica del Barrut, anima un diluns de dos, un talhièr de cant organizat de uèch oras del ser cap a dètz oras e mièja a la Calandreta Dau Chivalet.

« Recrutam de longa »

Una formacion que desira de se dubrir al grand nombre. « Cadun nos pòt venir rejónher per cantar. Recrutam de longa. Pas cap de besonh de saber parlar occitan ni mai de coneissenças musicalas prealablas. Los cants populars concernisson tot lo mond ».

Ideal mai que mai per totes los que la lenga e la cultura occitana interèssan o pivelan. « La musica permet de far passar la lenga d’un biais sensible e eficaç... Mercés a la melodia, al ritme, es mai aisit de memorizar lo vocabulari e l’estructura gramaticala. E al cap de mantuna cançons apresas, començam ja d’aver una bona competéncia en lenga ».

Cants tradicionals e modèrnes

Lo repertòri de la corala mescla tan los cants tradicionals coma modèrnes. « Son sovent ligats a una reivindicacion politica o a d’unas practicas socialas, coma los carnavals e las fèstas del calendièr en general ». La corala participa aital a d’unes eveniments organizats per l’associacion Inter’Cal, menada pels parents d’escolans de las Calandretas de Montpelhièr. Coma lo 25 de novembre passat, pendent la celebracion de Martror, la Fèsta dels Mòrts al Peirós, en preséncia de dos cent pichòts de las Calandretas.

« l’objectiu essent de socializar la lenga occitana e de la far presenta çò mai que possible per l’espaci public ».

Sorsa del tèxte : revista de la Metropòli de Montpelhièr, genièr e febrièr de 2024.


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.