A la fin del mes de genièr de 2025 los organizators de l'Estivada, que se ten desenant a Sebasac prèp de Rodés, comunicavan sus lors accions.

Un primièr eveniment es previst lo dimècres 12 de febrièr, a l’Ostal de Ma Region, carrièra Béteille Rodés : En esperant l’Estivada.

Lo programa

  • 16h30 acuèlh – vespralh
  • 17h Espectacle Èri una cabra, de Sylvain Lamur, per pichons e grands
  • 18h15 Conferéncia 1000 ans d’occitan, e uèi ? per Olivier Daillut
  • 19h30 Aperitiu/concèrt amb lo talhièr cant de Trad en 4d e Primaël Montgauzi.

Al delà d'aquel primièr eveniment e contents d'aver poscut alargar l'associacion La Gardarem dempuèi l'an passat a de membres novèls, los membres de l’equipa s’atèlan ara a la preparacion de l’Estivada de 2025 que se debanarà los 24, 25 e 26 de julhet de 2025 a Sebasac.

Lo ligam, helloasso de La gardarem, permet d'aderar simplament e d'ajudar l'associacion.

L'escotisson de 10 € pòt tanben èsser mandat a l'associacion, 56 chemin des Crestes, Cantuel 12330 Saint-Christophe-Vallon.


Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.