Sus l'istòria de l'ensenhament de l'occitan a l'Universitat de Tolosa.

La romanistica qu’es a l’encòp un movement de cercaires e l'ensems dels estudis consagrats a las lengas romanicas en diacronia e en sincronia, foguèt lo vector dels estudis occitans a l'universitat de Tolosa. Es dins l’encastre d’aquela disciplina que s’es establit e desvolopat l’ensenhament de çò que sonam al jorn de uèi l’occitan a l’universitat de Tolosa.

L’influéncia dels creators modèrnes de la romanistica, lo Provençal Maria-Just Raynouard (1761-1836), l’Alemand Friedrich Diez (1794-1896), l’Albigés Enric-Pascal de Rochegude (1741-1834), se fa sentir a Tolosa dins lo corrent del sègle XIX : lo mètge erudit e bibliofil Joan-Baptista Noulet (1802-1890), descobrís la literatura occitana dels sègles XVI, XVII e XVIII e edita las òbras de Godolin (1887). Son amic e rival Tibul Desbarreaux-Bernard (1798-1880) salva de nombroses tèxtes de l’oblit. A aqueles noms, se pòt apondre lo de Fèlix Gatien-Arnould (1800-1886), primièr editor del manuscrich medieval de las Leys d’amors (1841-1843), cònsol de Tolosa en 1848 e 1870.

En França, l’estudi de las lengas romanicas a l’universitat s’organiza fòrça lentament, tot primièr a l’entorn de dos pòls màgers : a Montpelhièr amb la Société pour l'études des langues romanes, fondada en 1869, e amb la Revue des langues romanes, e a París, a l’entorn de la revista Romania creada en 1872 pels romanistas Gaston Paris (1839-1903) e Paul Meyer (1840-1917). [...]

Per ne saupre mai cal anar sul site del Miralh [ligam]


Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.