Sus l'istòria de l'ensenhament de l'occitan a l'Universitat de Tolosa.

La romanistica qu’es a l’encòp un movement de cercaires e l'ensems dels estudis consagrats a las lengas romanicas en diacronia e en sincronia, foguèt lo vector dels estudis occitans a l'universitat de Tolosa. Es dins l’encastre d’aquela disciplina que s’es establit e desvolopat l’ensenhament de çò que sonam al jorn de uèi l’occitan a l’universitat de Tolosa.

L’influéncia dels creators modèrnes de la romanistica, lo Provençal Maria-Just Raynouard (1761-1836), l’Alemand Friedrich Diez (1794-1896), l’Albigés Enric-Pascal de Rochegude (1741-1834), se fa sentir a Tolosa dins lo corrent del sègle XIX : lo mètge erudit e bibliofil Joan-Baptista Noulet (1802-1890), descobrís la literatura occitana dels sègles XVI, XVII e XVIII e edita las òbras de Godolin (1887). Son amic e rival Tibul Desbarreaux-Bernard (1798-1880) salva de nombroses tèxtes de l’oblit. A aqueles noms, se pòt apondre lo de Fèlix Gatien-Arnould (1800-1886), primièr editor del manuscrich medieval de las Leys d’amors (1841-1843), cònsol de Tolosa en 1848 e 1870.

En França, l’estudi de las lengas romanicas a l’universitat s’organiza fòrça lentament, tot primièr a l’entorn de dos pòls màgers : a Montpelhièr amb la Société pour l'études des langues romanes, fondada en 1869, e amb la Revue des langues romanes, e a París, a l’entorn de la revista Romania creada en 1872 pels romanistas Gaston Paris (1839-1903) e Paul Meyer (1840-1917). [...]

Per ne saupre mai cal anar sul site del Miralh [ligam]


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.