Sus l'istòria de l'ensenhament de l'occitan a l'Universitat de Tolosa.

La romanistica qu’es a l’encòp un movement de cercaires e l'ensems dels estudis consagrats a las lengas romanicas en diacronia e en sincronia, foguèt lo vector dels estudis occitans a l'universitat de Tolosa. Es dins l’encastre d’aquela disciplina que s’es establit e desvolopat l’ensenhament de çò que sonam al jorn de uèi l’occitan a l’universitat de Tolosa.

L’influéncia dels creators modèrnes de la romanistica, lo Provençal Maria-Just Raynouard (1761-1836), l’Alemand Friedrich Diez (1794-1896), l’Albigés Enric-Pascal de Rochegude (1741-1834), se fa sentir a Tolosa dins lo corrent del sègle XIX : lo mètge erudit e bibliofil Joan-Baptista Noulet (1802-1890), descobrís la literatura occitana dels sègles XVI, XVII e XVIII e edita las òbras de Godolin (1887). Son amic e rival Tibul Desbarreaux-Bernard (1798-1880) salva de nombroses tèxtes de l’oblit. A aqueles noms, se pòt apondre lo de Fèlix Gatien-Arnould (1800-1886), primièr editor del manuscrich medieval de las Leys d’amors (1841-1843), cònsol de Tolosa en 1848 e 1870.

En França, l’estudi de las lengas romanicas a l’universitat s’organiza fòrça lentament, tot primièr a l’entorn de dos pòls màgers : a Montpelhièr amb la Société pour l'études des langues romanes, fondada en 1869, e amb la Revue des langues romanes, e a París, a l’entorn de la revista Romania creada en 1872 pels romanistas Gaston Paris (1839-1903) e Paul Meyer (1840-1917). [...]

Per ne saupre mai cal anar sul site del Miralh [ligam]


'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.