Sus l'istòria de l'ensenhament de l'occitan a l'Universitat de Tolosa.

La romanistica qu’es a l’encòp un movement de cercaires e l'ensems dels estudis consagrats a las lengas romanicas en diacronia e en sincronia, foguèt lo vector dels estudis occitans a l'universitat de Tolosa. Es dins l’encastre d’aquela disciplina que s’es establit e desvolopat l’ensenhament de çò que sonam al jorn de uèi l’occitan a l’universitat de Tolosa.

L’influéncia dels creators modèrnes de la romanistica, lo Provençal Maria-Just Raynouard (1761-1836), l’Alemand Friedrich Diez (1794-1896), l’Albigés Enric-Pascal de Rochegude (1741-1834), se fa sentir a Tolosa dins lo corrent del sègle XIX : lo mètge erudit e bibliofil Joan-Baptista Noulet (1802-1890), descobrís la literatura occitana dels sègles XVI, XVII e XVIII e edita las òbras de Godolin (1887). Son amic e rival Tibul Desbarreaux-Bernard (1798-1880) salva de nombroses tèxtes de l’oblit. A aqueles noms, se pòt apondre lo de Fèlix Gatien-Arnould (1800-1886), primièr editor del manuscrich medieval de las Leys d’amors (1841-1843), cònsol de Tolosa en 1848 e 1870.

En França, l’estudi de las lengas romanicas a l’universitat s’organiza fòrça lentament, tot primièr a l’entorn de dos pòls màgers : a Montpelhièr amb la Société pour l'études des langues romanes, fondada en 1869, e amb la Revue des langues romanes, e a París, a l’entorn de la revista Romania creada en 1872 pels romanistas Gaston Paris (1839-1903) e Paul Meyer (1840-1917). [...]

Per ne saupre mai cal anar sul site del Miralh [ligam]


Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.