Dissabte 14 de genièr de 2017 : Cèus (92), sala del primièr, cinèma Le Trianon, 3bis, rue Marguerite Renaudin.

14h15, la majorala Peireta Bérengier parlarà del Felibritge dins las trencadas (1914-1918). Per acabar, festejarem los reis amb las còcas tradicionalas dels païses nòstres.

Dissabte 28 de genièr de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert o Gaîté).

14h30, dictada occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins los Païses occitans e en Catalonha. Es organizada amb lo cors d’occitan de l’Aperòc (POS), l’IEO-París, lo CREO de la Talvera e lo Club occitan de Noisy.

Dissabte 25 de febrièr de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert ou Gaîté).

14h30, questions d'actualitat.

15h00, l'occitan dins las trencadas per Yves Rauzier, ensenhaire, que presentarà tanben lo sieu libre sul subjècte.

Dissabte 11 de març de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert o Gaîté).

14h30, questions d'actualitat.

15h00, Pèire Martial, mèstre d'òbra del Felibritge, evocarà la personalitat de Sextius Michel (1825–1906), cònse del 15en arrondiment de París (1871-1906) e capiscòl de la Societat dels Felibres de París (1888-1906), Majoral del Felibritge en 1891, autor de Long dóu Rose e de la mar (poesias provençalas, Avignon, Roumanille - Paris, Flammarion, 1892), Aurores et couchants (Paris, Flammarion, 1893), La Petite Patrie (Paris, L. Duc - Avignon, Roumanille, 1894), Discours à Sceaux (Paris, L. Duc, 1898).


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.