Dissabte 14 de genièr de 2017 : Cèus (92), sala del primièr, cinèma Le Trianon, 3bis, rue Marguerite Renaudin.

14h15, la majorala Peireta Bérengier parlarà del Felibritge dins las trencadas (1914-1918). Per acabar, festejarem los reis amb las còcas tradicionalas dels païses nòstres.

Dissabte 28 de genièr de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert o Gaîté).

14h30, dictada occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins los Païses occitans e en Catalonha. Es organizada amb lo cors d’occitan de l’Aperòc (POS), l’IEO-París, lo CREO de la Talvera e lo Club occitan de Noisy.

Dissabte 25 de febrièr de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert ou Gaîté).

14h30, questions d'actualitat.

15h00, l'occitan dins las trencadas per Yves Rauzier, ensenhaire, que presentarà tanben lo sieu libre sul subjècte.

Dissabte 11 de març de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert o Gaîté).

14h30, questions d'actualitat.

15h00, Pèire Martial, mèstre d'òbra del Felibritge, evocarà la personalitat de Sextius Michel (1825–1906), cònse del 15en arrondiment de París (1871-1906) e capiscòl de la Societat dels Felibres de París (1888-1906), Majoral del Felibritge en 1891, autor de Long dóu Rose e de la mar (poesias provençalas, Avignon, Roumanille - Paris, Flammarion, 1892), Aurores et couchants (Paris, Flammarion, 1893), La Petite Patrie (Paris, L. Duc - Avignon, Roumanille, 1894), Discours à Sceaux (Paris, L. Duc, 1898).


Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.