Dissabte 14 de genièr de 2017 : Cèus (92), sala del primièr, cinèma Le Trianon, 3bis, rue Marguerite Renaudin.

14h15, la majorala Peireta Bérengier parlarà del Felibritge dins las trencadas (1914-1918). Per acabar, festejarem los reis amb las còcas tradicionalas dels païses nòstres.

Dissabte 28 de genièr de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert o Gaîté).

14h30, dictada occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins los Païses occitans e en Catalonha. Es organizada amb lo cors d’occitan de l’Aperòc (POS), l’IEO-París, lo CREO de la Talvera e lo Club occitan de Noisy.

Dissabte 25 de febrièr de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert ou Gaîté).

14h30, questions d'actualitat.

15h00, l'occitan dins las trencadas per Yves Rauzier, ensenhaire, que presentarà tanben lo sieu libre sul subjècte.

Dissabte 11 de març de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert o Gaîté).

14h30, questions d'actualitat.

15h00, Pèire Martial, mèstre d'òbra del Felibritge, evocarà la personalitat de Sextius Michel (1825–1906), cònse del 15en arrondiment de París (1871-1906) e capiscòl de la Societat dels Felibres de París (1888-1906), Majoral del Felibritge en 1891, autor de Long dóu Rose e de la mar (poesias provençalas, Avignon, Roumanille - Paris, Flammarion, 1892), Aurores et couchants (Paris, Flammarion, 1893), La Petite Patrie (Paris, L. Duc - Avignon, Roumanille, 1894), Discours à Sceaux (Paris, L. Duc, 1898).


Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.