Dissabte 14 de genièr de 2017 : Cèus (92), sala del primièr, cinèma Le Trianon, 3bis, rue Marguerite Renaudin.

14h15, la majorala Peireta Bérengier parlarà del Felibritge dins las trencadas (1914-1918). Per acabar, festejarem los reis amb las còcas tradicionalas dels païses nòstres.

Dissabte 28 de genièr de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert o Gaîté).

14h30, dictada occitana, en ligason amb las manifestacions que se tendràn dins los Païses occitans e en Catalonha. Es organizada amb lo cors d’occitan de l’Aperòc (POS), l’IEO-París, lo CREO de la Talvera e lo Club occitan de Noisy.

Dissabte 25 de febrièr de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert ou Gaîté).

14h30, questions d'actualitat.

15h00, l'occitan dins las trencadas per Yves Rauzier, ensenhaire, que presentarà tanben lo sieu libre sul subjècte.

Dissabte 11 de març de 2017 : Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris (01 53 63 31 50, m° Denfert o Gaîté).

14h30, questions d'actualitat.

15h00, Pèire Martial, mèstre d'òbra del Felibritge, evocarà la personalitat de Sextius Michel (1825–1906), cònse del 15en arrondiment de París (1871-1906) e capiscòl de la Societat dels Felibres de París (1888-1906), Majoral del Felibritge en 1891, autor de Long dóu Rose e de la mar (poesias provençalas, Avignon, Roumanille - Paris, Flammarion, 1892), Aurores et couchants (Paris, Flammarion, 1893), La Petite Patrie (Paris, L. Duc - Avignon, Roumanille, 1894), Discours à Sceaux (Paris, L. Duc, 1898).


Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.