Un article d'Enric Latièra publicat dins la rubrica « Çò que disètz, çò que pensatz » del jornal La setmana n° 796 en Genièr de 2011.

Mèfi los mots

Soventas fes, legissi dins las proclamacions occitanistas de la premsa las expressions "lenga e cultura" o "lenga regionala" o "lenga de França"... Atencion que los mots sons dangieroses e tròp de mond, occitanistas o pas, se daissan prendre a aquel jòc.

De prima, un lenga es una lenga e i a a ges de nivèl entre elas. Es a dire qu'una lenga parlada per un milion de locutor val pas mai o mens qu'una autra que n'a dètz còps mens o mai. Doncas, existisson pas que de lengas, totas egalas. Una lenga es l'expression d'una cultura. Aquò vòl dire que la cultura de tal airal dins lo mond es la resulta de l'emplec de tala lenga. Es donc fals de dire e de jónher "lenga e cultura francesa".

Se i aviá pas de lenga francesa i auriá pas de cultura francesa. Una lenga, de'n primièr, es pas una aisina de comunicacion mas una faiçon de veire lo mond. Valent a dire que lo cervèl conceptualiza quicòm e l'exprimís puèi amb de paraulas.

Sabiái pas que França aviá de lengas, d'estajants n'a. E tornam a la remarca faita çai-dessús : una lenga nais, viu e morís, sens relacion amb qualque frontièra que siá. Aquelas tres expressions que son "lenga e cultura" o "lenga regionala" o lenga de França" son emplegadas per un poder administratiu e politic que se carra de far maissar sos ciutadans. E es aicí que los mots venon dangieroses, quand qualqu'un fa l'ase per aver de bren e que lo d'en fàcia dintra dins son jòc, sens se'n mainar.

Quand una lenga viu, per que lo pòble la parla, i a tot simplament una civilizacion viscuda. Los ciutadans de França, per exemple los occitans, se trachan que visca la civilizacion occitana ? Ne soi pas segur e son, tanplan, benlèu, totjorn e encara embrenat per la dialectica del poder francés.

Mas d'efièit, seriam pas totes venguts franceses dins l'èime ? Es plan de se sovenir a cada còp dels "mila ans" e dels trobadors, mas basta pas de romiar aquò coma un tròç de fromatge enregdesit. Benlèu que nos cal sortir de la nòstra alienacion sens tombar dins la trapèla dels que nos vòlon pas de ben, quitament quand se dison "progressistas". Alavetz, gara a la semantica e mèfi.

Enric Latièra


Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Pedagogia : 'Enfanças'

En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.