Un article d'Enric Latièra publicat dins la rubrica « Çò que disètz, çò que pensatz » del jornal La setmana n° 796 en Genièr de 2011.

Mèfi los mots

Soventas fes, legissi dins las proclamacions occitanistas de la premsa las expressions "lenga e cultura" o "lenga regionala" o "lenga de França"... Atencion que los mots sons dangieroses e tròp de mond, occitanistas o pas, se daissan prendre a aquel jòc.

De prima, un lenga es una lenga e i a a ges de nivèl entre elas. Es a dire qu'una lenga parlada per un milion de locutor val pas mai o mens qu'una autra que n'a dètz còps mens o mai. Doncas, existisson pas que de lengas, totas egalas. Una lenga es l'expression d'una cultura. Aquò vòl dire que la cultura de tal airal dins lo mond es la resulta de l'emplec de tala lenga. Es donc fals de dire e de jónher "lenga e cultura francesa".

Se i aviá pas de lenga francesa i auriá pas de cultura francesa. Una lenga, de'n primièr, es pas una aisina de comunicacion mas una faiçon de veire lo mond. Valent a dire que lo cervèl conceptualiza quicòm e l'exprimís puèi amb de paraulas.

Sabiái pas que França aviá de lengas, d'estajants n'a. E tornam a la remarca faita çai-dessús : una lenga nais, viu e morís, sens relacion amb qualque frontièra que siá. Aquelas tres expressions que son "lenga e cultura" o "lenga regionala" o lenga de França" son emplegadas per un poder administratiu e politic que se carra de far maissar sos ciutadans. E es aicí que los mots venon dangieroses, quand qualqu'un fa l'ase per aver de bren e que lo d'en fàcia dintra dins son jòc, sens se'n mainar.

Quand una lenga viu, per que lo pòble la parla, i a tot simplament una civilizacion viscuda. Los ciutadans de França, per exemple los occitans, se trachan que visca la civilizacion occitana ? Ne soi pas segur e son, tanplan, benlèu, totjorn e encara embrenat per la dialectica del poder francés.

Mas d'efièit, seriam pas totes venguts franceses dins l'èime ? Es plan de se sovenir a cada còp dels "mila ans" e dels trobadors, mas basta pas de romiar aquò coma un tròç de fromatge enregdesit. Benlèu que nos cal sortir de la nòstra alienacion sens tombar dins la trapèla dels que nos vòlon pas de ben, quitament quand se dison "progressistas". Alavetz, gara a la semantica e mèfi.

Enric Latièra


Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.