Josiana Ubaud sul jornalet nos presenta los sieus comandaments per far un bon militant occitaniste :

"Reflexions au cap de 35 annadas de militantisme donc causas totalament viscudas (e mantun còp) que remandan tant a l’occitanisme coma ais autreis actors de la lenga nòstra. E entre autrei en seguida dei corriers de legeires, tant sus Lo Jornalet qu’endacòm, que son totalament consternants... Vertat que solets leis ernhós escrivon majoritariament e totjorn anonimament e que l’occitanisme a donc “sei paures” coma tot grop uman. Lei positius son mai discrèts per esséncia que son pas contaminats per lo prusiment compulsiu de negrejar Internet per plaçar sa merça ideologica o son vuege siderau sens rapòrt ambe lo subjècte de partença.

"Frederic Mistral escriviá ja “Que sa de gàrri aquèu Felibrige” !! (letra dau 28 de julhet 1879  a Leon de Berluc-Perussis) mentre que J.  Roumanille constatava, en escriguent a J. B. Gaut en decembre de 1886 : “Ah! les félibres ! Une longue expérience m’a démontré, hélas, qu’il ne faut point compter sur leurs achats. Heureux sommes-nous, quand nous publions quelque-chose, de ne pas être égratignés, mordus, houspillés et vilipendés par nos chers frères et amis.”. Constat d’una estonanta modernitat, non ? Que raça raceja encara e totjorn que mai... e “vaquí perqué vòstra filha Lenga d’òc e sa maira Occitània se pòrtan tant ben !”." [l'article]


Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.