L'IEO de Roergue-Naut comunica (prima de 2015) :

joseph-vayletQuand defuntèt en 1982, lo poèta-felibre Joseph Vaylet laissèt una òbra de las bèlas : un vintenat d’obrages en francés e en occitan, un grop folcloric, un musèu de las arts e tradicions popularas e sa bibliotèca. Per testament, doas associacions (Amics del musèu e Amics de J.V.) siaguèron cargadas de conservar la bibliotèca e de contunhar l’òbra d’edicion. Los libres son estats repertoriats e conservats dins de bonas condicions dins las ancianas presons d’Espaliu. Mai de 6 000 obratges en francés, un milierat de libres en occitan e un molon de revistas e de jornals occitans de totes los caires d’Occitània.

Fa dos ans l’associacion dels amics de J. Vaylet, qu’aviá fòrça vielhit, tornèt demarrar a l’iniciativa de membres del cèrcle IEO de Roergue-Naut.

Dins un primièr temps avèm remosat dins una sala tot lo fons occitan, avèm inventoriadas las revistas e los jornals. Mas coma sèm pas d’especialistas avèm demandada l’ajuda del CIRDÒC per realizar lo catalogatge, metre en linha aquel catalòg e numerizar çò qu’o èra pas. A flor e a mesura que fasiam l’inventari nos sèm trachats que i aviá tanben un fons etnologic, folcloric, linguistic important que pòt interessar un fum de cercaires. J. Vaylet a tanben laissats sos dorsièrs de trabalh en occitan que nos cal classar e per un bon nombre publicar : tèxtes en vèrses per marcar los 11 de novembre pendent prèp de 50 ans – contes – cançons – sornetas o istorietas de tota mena – las òbras jamai publicadas del poèta Villiers de Sant-Genièis...

Es un long trabalh que nos espèra, mas i a talament de pepitas a far lusir ! E amb l’ajuda d’especialistas capitarem ben a far quicòm pel monde occitan. Nos agradariá de poder recebre de cercaires. Aquò se farà dins qualquas annadas dins la mediatèca en projècte ont un espaci important serà consacrat a la bibliotèca J. Vaylet.

Sorsa de l'article : revista Lo Diari numèro 25


Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.