Sortiguèt en febrièr de 2009 a las edicions Privat lo libre Pèire Godolin. Oeuvres complètes. L'edicion es estada aprestada per Pèire Escudé.

Pèire Godolin – De las annadas 1600 fins 1649 ont morís, de la fin de l’umanisme fins a la començança de la provincializacion, Godolin ten de cantar e de representar l’imatge complèxe e multiple d’una societat tolosana, occitana, francesa, en mutacion complèta.

Tornan trobar dins son òbra : jòc de mot, retraches, pinturas de moments amoroses, grotescs o tenchats d’erotisme. Lo tot dessenhan un òme sens fard, a l'encòp emplenat de farfantèlas e desgordit, desesperat e joiós. Godolin entremèscla fantasiá e pantais dins un vèrb unic, capable d’evocar amb intensitat de scènas bachicas o de nadals pastorals.

Aquela reedicion vòl donar a un public larg l’òbra totala de Pèire Godolin, dins une grafia estabilizada, acompanhada pel primièr còp d’una revirada poetica. Permet de descobrir un autor màger, passaire de l’anma occitana, mas tanben mena de ligam entre Montaigne e Molière dins una Euròpa baròca que l’istoriografia francesa volguèt tròp longtemps amagar.

La poesia leugièra e prigonda de Godolin es d’una inventivitat fulguranta. S'adreça "A Tots", vertadièr miralh d’una societat que, entre amor e passions, caitivièr social e amistat, cèrca la siá vertat.

Un classic de las letras occitana. Aquela edicion nos permet de lo redescobrir.

Pèire Escudé – Especialista en istòria literària e en literatura occitana, Pèire Escudé es titular d’una tèsi de tresen cicle Rapports entre pouvoirs poétiques et pouvoirs politiques à Toulouse aux XVIème et XVIIème siècles (1999, Universitat de Montpelhièr) e diplomat de l'École Pratique des Hautes Études.

Es tanben entre autre, l’autor de L’Imprimerie et les pouvoirs toulousains : politique, livre et langue à Toulouse (1475-1617) (Droz, 2017), Godolin. Un poète au cœur de Toulouse (Loubatières, 2003) e de Jean-Baptiste Charcot. Le Français au pôle Sud (José Corti, 2006).

Lo librePèire Godolin. Oeuvres complètes. Édition commentée et traduction intégrale. Édition Privat, Tolosa, 2009, 24 €, 416 paginas.


L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."