Sortiguèt en febrièr de 2009 a las edicions Privat lo libre Pèire Godolin. Oeuvres complètes. L'edicion es estada aprestada per Pèire Escudé.

Pèire Godolin – De las annadas 1600 fins 1649 ont morís, de la fin de l’umanisme fins a la començança de la provincializacion, Godolin ten de cantar e de representar l’imatge complèxe e multiple d’una societat tolosana, occitana, francesa, en mutacion complèta.

Tornan trobar dins son òbra : jòc de mot, retraches, pinturas de moments amoroses, grotescs o tenchats d’erotisme. Lo tot dessenhan un òme sens fard, a l'encòp emplenat de farfantèlas e desgordit, desesperat e joiós. Godolin entremèscla fantasiá e pantais dins un vèrb unic, capable d’evocar amb intensitat de scènas bachicas o de nadals pastorals.

Aquela reedicion vòl donar a un public larg l’òbra totala de Pèire Godolin, dins une grafia estabilizada, acompanhada pel primièr còp d’una revirada poetica. Permet de descobrir un autor màger, passaire de l’anma occitana, mas tanben mena de ligam entre Montaigne e Molière dins una Euròpa baròca que l’istoriografia francesa volguèt tròp longtemps amagar.

La poesia leugièra e prigonda de Godolin es d’una inventivitat fulguranta. S'adreça "A Tots", vertadièr miralh d’una societat que, entre amor e passions, caitivièr social e amistat, cèrca la siá vertat.

Un classic de las letras occitana. Aquela edicion nos permet de lo redescobrir.

Pèire Escudé – Especialista en istòria literària e en literatura occitana, Pèire Escudé es titular d’una tèsi de tresen cicle Rapports entre pouvoirs poétiques et pouvoirs politiques à Toulouse aux XVIème et XVIIème siècles (1999, Universitat de Montpelhièr) e diplomat de l'École Pratique des Hautes Études.

Es tanben entre autre, l’autor de L’Imprimerie et les pouvoirs toulousains : politique, livre et langue à Toulouse (1475-1617) (Droz, 2017), Godolin. Un poète au cœur de Toulouse (Loubatières, 2003) e de Jean-Baptiste Charcot. Le Français au pôle Sud (José Corti, 2006).

Lo librePèire Godolin. Oeuvres complètes. Édition commentée et traduction intégrale. Édition Privat, Tolosa, 2009, 24 €, 416 paginas.


L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.

Nouveau testament occitan et Rituel cathare

ritual-catar-roustit-2016Nouveau testament occitan et Rituel cathare - Presentacion e transcripcion en occitan modèrne de Yvan Roustit

Après la crosada contra los albigeses e malgrat l'Inquisicion, los Bon Òmes poguèron redigir en lenga occitana lo Novèl Testament e lo Ritual Catar que lor fasiá besonh pel consolamentum.

Servats a la biblotèca de Lyon los tèxtes son uèi reeditats en occitan modèrne per un istorian albigés Yvan Roustit.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.