Sortiguèt en febrièr de 2009 a las edicions Privat lo libre Pèire Godolin. Oeuvres complètes. L'edicion es estada aprestada per Pèire Escudé.

Pèire Godolin – De las annadas 1600 fins 1649 ont morís, de la fin de l’umanisme fins a la començança de la provincializacion, Godolin ten de cantar e de representar l’imatge complèxe e multiple d’una societat tolosana, occitana, francesa, en mutacion complèta.

Tornan trobar dins son òbra : jòc de mot, retraches, pinturas de moments amoroses, grotescs o tenchats d’erotisme. Lo tot dessenhan un òme sens fard, a l'encòp emplenat de farfantèlas e desgordit, desesperat e joiós. Godolin entremèscla fantasiá e pantais dins un vèrb unic, capable d’evocar amb intensitat de scènas bachicas o de nadals pastorals.

Aquela reedicion vòl donar a un public larg l’òbra totala de Pèire Godolin, dins une grafia estabilizada, acompanhada pel primièr còp d’una revirada poetica. Permet de descobrir un autor màger, passaire de l’anma occitana, mas tanben mena de ligam entre Montaigne e Molière dins una Euròpa baròca que l’istoriografia francesa volguèt tròp longtemps amagar.

La poesia leugièra e prigonda de Godolin es d’una inventivitat fulguranta. S'adreça "A Tots", vertadièr miralh d’una societat que, entre amor e passions, caitivièr social e amistat, cèrca la siá vertat.

Un classic de las letras occitana. Aquela edicion nos permet de lo redescobrir.

Pèire Escudé – Especialista en istòria literària e en literatura occitana, Pèire Escudé es titular d’una tèsi de tresen cicle Rapports entre pouvoirs poétiques et pouvoirs politiques à Toulouse aux XVIème et XVIIème siècles (1999, Universitat de Montpelhièr) e diplomat de l'École Pratique des Hautes Études.

Es tanben entre autre, l’autor de L’Imprimerie et les pouvoirs toulousains : politique, livre et langue à Toulouse (1475-1617) (Droz, 2017), Godolin. Un poète au cœur de Toulouse (Loubatières, 2003) e de Jean-Baptiste Charcot. Le Français au pôle Sud (José Corti, 2006).

Lo librePèire Godolin. Oeuvres complètes. Édition commentée et traduction intégrale. Édition Privat, Tolosa, 2009, 24 €, 416 paginas.


L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.

Entre francisation et démarcation - Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille (eds.)

L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.