jaures-e-occitaniaJaurés e Occitània - Jòrdi Blanc
14 x 22 cm - 220 paginas - 10 èuros - Vent terral

« Lo nòstre Joanon » participèt a totas las luchas politicas e socialas d’abans Catòrze. Mas emplegava la lenga d’òc e foguèt en 1911 lo primièr òme politic d’importància a prene posicion per l’ensenhament de las lengas e culturas regionalas. Analisis e documents. Prèmi Pau Froment 1985 e Joan Bodon 1987.


A planta cotelet - Jòrdi Peladan

A planta cotelet es un roman policièr de Jòrdi Peladan. Publicat per IEO Edicions. Sortiguèt en 2018.

Conta las aventuras de la detectiva Margarida Cercamond e de son ajutòri Rogièr Pagés, dos personatges ja crosats pel lector dins Treparàs pas mon semenat que sortiguèt en 2009.

De qué soscas, grand paire ? - Amanç Batut

En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...